El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 25 d’abril de 2009

No és allò que sembla (IV)

O potser sí, que ho sembla. Jo, però, veient-ne només aquest fragment no crec que hagués endevinat de què es tractava.


Actualització, 26.04.2009
Montse Vallmitjana ha dit: "doncs, el paviment? una paret?"

I Josep M. Maya ha dit: "Pot ser algun tipus de closca?"

Montse, has encertat que és de pedra. I tu, Josep M, has encertat que és una closca:




És una closca, perquè és d'un animal. I és de pedra, perquè està fossilitzat. És una vista propera de la closca d'un Glyptodon, un gran mamífer (podia arribar a uns 3 metres) cuirassat americà que es va extingir fa entre 10.000 i 8000 anys. És parent llunyà dels óssos formiguers, els peresosos i els armadillos; s'assembla més a aquests últims, tot i que els armadillos són molt més petits.

Aquests dos exemplars que es veuen a les fotos són del Museu de Ciències Naturals de València, un museu petit però molt ben muntat i amb un fons important, especialment la col·lecció Botet, que és una de les millors col·leccions del quaternari americà que hi ha en cap museu europeu.

Fotos: M. Piqueras (Museu Ciències Naturals, València, 23.04.2009)

2 comentaris:

Montse Vallmitjana ha dit...

doncs, el paviment? una paret?
MontseV

Josep M. Maya ha dit...

Pot ser algun tipus de closca?