El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 29 d’abril de 2009

I jo, per on passo?

Això és la vorera d'un carrer del districte de la innovació de Barcelona, el famós Districte 22@.

Potser la innovació sigui que es d'un districte on no hi ha d'haver vianants. Jo devia colar-m'hi sense adonar-me'n i en veure que gairebé tota la vorera era ocupada pels carrils bici se'm va presentar un dilemma: passar fregant el mur de la dreta?, o anar per l'esquerra practicant l'esport del salt cada vegada que trobés un escocell en el meu trajecte?

Foto: M. Piqueras (Barcelona, febrer 2009)

6 comentaris:

Montse ha dit...

Sembla que no puguin passar aquestes coses...

La proliferació de bicletaires ha inaugurat, en els darrers dos o tres anys, un nou tipus d'incivisme (i no acuso pas tothom que va en bici) i a més, va i als vianants ni se'ns té en compte en els nous projectes d'urbanisme.

No se te n'escapa cap, Mercè. Moltes gràcies d'una que gairebé sempre es mou a peu.

Jesús M. Tibau ha dit...

pots passar a peu, però amb una bicicleta agafada de la mà

ivaxavi ha dit...

Alguns hàbits, que són ben vistos (com aquest de la bicicleta), serveix d'excusa per a actuar pensant amb els peus: que som "guais" i promavem l'us de la bici, doncs ahí teniu carril bici, en lloc de fer una planificació com cal per a que la bici no es converteixca en un altre "enemic" com els cotxes... Sols cal (crec) un poc de seny i planificació progresiva i no agresiva.
Has possat el dit a la nafra, Mercé!

zel ha dit...

El comentari del Tibau m'ha fet riure...de fet el món és així, a més rodes, més poder, fes l'escala...

GEMMA ha dit...

Ostres! Se'ls hi ha anat l'olla! Només ho han pensat per aquells que no toquen de peus a terra...

La lectora corrent ha dit...

De vegades penso que les persones que marquen els carrils bici i els passos de vianants i semàfos, no s'han mogut mai del seu despatx. Potser en el plànol no hi havia marcats els arbres, i van decidir que la distància entre els carrils bici i la vorera era suficient per als vianants.

En el meu barri hi ha un carrer on hi ha tres passos de vianants gairebé tocant-se. En canvi, prop de casa, per creuar un altre carrer he de fer molta volta.