divendres, 17 d’abril del 2009

No és allò que sembla (III)

La mida deu ser uns 20 o 30 centímetres. En veure-ho, em va semblar un postís per a la part superiors del cap (en castellà, bisoñé), però estava exposat en un lloc que no té res a veure amb la perruqueria: el castell dels Tres Dragons del parc de la Ciutadella de Barcelona, on hi ha la secció de zoologia del Museu de Ciències Naturals. Ateses les característiques d'aquell espai expositor, vaig pensar que potser era un animaló tan pelut, que el pèl no deixava veure'n la resta del cos. Vaig encertar que era un animaló, però vaig pensar en un petit mamífer ocult en aquella massa de cabells. Doncs no, és... una esponja!

Es tracta d'una esponja de l'Antàrtida del grup de les hexactinèl·lides, una de les classes que formen el fílum dels porífers (les esponges), aquest grup peculiar d'organismes que fins gairebé a finals del segle XVIII molts naturalistes van considerar que eren plantes.

I això que es veu en aquesta altra foto, què us recorda?

A mi em fa pensar en una fibra vegetal, per exemple, una tija esfilagarsada d'una cadira de boga (així és com les deixava la meva gata fins que vaig decidir posar un coixí al cul de la cadira de boga). Però el lloc tampoc era l'adient: el mateix Museu de Ciències Naturals, però la secció de geologia, en l'edifici que havia esta el Museu Martorell, també al parc de la Ciutadella. I és que es tracta d'un mineral, la tremolita.

La tremolita és un mineral fibrós del grup de l'asbest o amiant (vegeu la imatge ampliada de les fibres que el formen), que en la seva composició conté calci, magnesi i silici, entre d'altres elements. El nom de tremolita deriva del nom d'una vall del sud de Suïssa (Val Tremola). En geologia hi ha bastants casos en què un mineral o un tipus de roca rep un nom derivat del lloc on es van descriure per primera vegada. Curiosament, en el cas de la tremolita sembla ser que aquest mineral no ha estat trobat mai a la vall d'on va prendre el nom, sinó a Campolungo, que es troba en el mateix cantó suís. Ho explica Philip Roth en un interessant article sobre la història d'aquest mineral: The Early History of Tremolite. En una nota afegida posteriorment a la redacció de l'article Roth explica que ha trobat un text de 1809 en el qual el geòleg alemany Leopold von Buch (1774-1853) explica la causa d'aquest aparent error de nomenclatura. Sembla ser que la persona que va descobrir la tremolita va ocultar-ne la procedència. Era un mineral desconegut que de seguida va atreure l'interès de molta gent i el seu descobridor volia tenir-ne l'exclusiva per a la seva extracció i venda. Per això quan li preguntaven d'on l'havia extret deia que de la Val Tremola. De tota manera, aquesta exclusivitat no li va durar molt de temps, perquè aviat van descobrir-se altres jaciments en aquella regió dels Alps i en altres llocs d'Europa. La tremolita que hi ha exposada en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ve de Bolívia.

Fotos: M. Piqueras (Museu Ciències Naturals de Barcelona, abril 2009)