El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 3 d’abril de 2009

Cròniques alguereses (6)

El petit príncep: connexió sarda
A Sardenya vaig intentar en va augmentar la meva col·lecció de "petits prínceps". A Nuoro vaig anar a un parell de llibreries i en vaig demanar la versió sarda. En una em van dir que el llibre està exhaurit de fa temps. En una altra, el dependent, bastant més jove que l'altre llibreter, em va assegurar que no hi havia cap edició sarda d'El petit príncep. I m'ho va dir com si jo hagués demanat una cosa estranyíssima. Vaig dir-li que era un llibre que estava traduït a moltes llengües i que vaig pensar que potser també hagués estat publicat en sard. Aleshores em va replicar que el sard no era un llengua. I jo vaig dir-li que potser no era una llengua oficial, però que no hi feia res; jo tinc El petit príncep en piamontès i crec que en alguna altra llengua de les que es parlen a Itàlia (o dialecte, com anomenen a Itàlia algunes de les seves llengües, que en alguns casos són força diferents de l'italià oficial). El noi va replicar que potser sí que el sard era una llengua, però que no estava considerada com a tal, què hi farem...

A l'Alguer vaig anar a una llibreria que hi ha en el centre històric, prop de la torre de Sulis, on he vist sempre que tenien llibres en català i alguns en català alguerès. Recordo haver-hi vist fa anys les històries d'Asterix (o potser eren de Tintin?) en alguerès. Vaig pensar que si El petit príncep s'ha publicat mai en alguerès, aquella llibreria era el lloc adient per trobar-lo: Però sembla ser que tampoc hi ha la versió algueresa d'aquesta obra universal. I no estaria malament que el publiquessin, ni que fos per la relació que va tenir l'autor del llibre amb l'Alguer. I és que Antoine de Saint Exupéry, pilot d'aviació, va arribar a l'Alguer el 10 de maig de 1944, durant la segona guerra mundial i hi va passar les darreres setmanes de la seva vida. L'aeroport d'aquesta ciutat era aleshores un petit aeròdrom militar i va ser a l'Alguer on el pilot i escriptor va conèixer el fotògraf John Phillips, a qui va dedicar la "Carta a un americà", que és un dels darrers escrits seus. De la relació de Saint Exupéry amb l'Alguer, me'n va parlar el biòleg Antoni Torre, qui em va dir que a l'Alguer hi ha fills i filles de persones que van tractar el pilot francès durant aquelles setmanes que hi va passar just abans de sortir en el seu darrer vol.

No tinc molt clar, però, si aquell darrer vol de reconeixement de Saint Exupéry (el 31 de juliol de 1944) va sortir de l'Alguer, com em va dir Torre i deia també Il Corriere della Sera en una nota publicada el 1994 amb motiu del cinquantenari de la mort de l'autor francès, o si va sortir de la base corsa de Borgo, on hauria estat transferit des de l'Alguer, segons indicava la Nuova Sardegna el 28 de novembre de 2008 en l'article "L'ultimo volo di Saint-Exupéry".