El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

No sóc monàrquica, però no em toqueu Carles III

Les Corts, Consell de Districte
Mai no havia vist tanta gent en una audiència pública del meu districte, el de Les Corts, com la que avui omplia la sala de plens del Consell de Districte, fins i tot amb gent a peu dret malgrat que la sala sigui bastant gran. De tant en tant assisteixo a aquestes trobades, ja siguin les de tot el districte o la sectorial corresponent al meu barri dins del districte. Crec que val la pena per assabentar-se del que s'està fent o es farà, per aportar-hi suggeriments i, especialment, per queixar-se quan calgui. Hi ha qui es va lamentant de les coses que es fan malament en el barri, però no expressen mai la queixa a qui hi podria posar remei.

El motiu que la sala de plens estigués avui tan plena ha estat l'assistència massiva de veïns i veïnes d'un carrer del districte, un carrer que és el meu, la Gran Via de Carles III. Des de fa unes setmanes corria pel barri la notícia que l'actual consistori li canviaria el nom i això ha causat molt d'enrenou entre el veïnat, amb recollida de signatures de la gent que s'oposa al canvi. En el seu moment vaig sentir o llegir alguna notícia que parlava d'una proposta de canvi de nom per a alguns carrers, però com que no vaig veure que esmentés el de Carles III, no vaig parar-hi massa atenció. Però el cartell que vaig veure a l'ascensor de la meva escala la setmana passada, informant de la recollida de signatures en contra de la proposta de canvi al nom del carrer, em va fer pensar que potser no m'hi havia fixat bé.

Gran Via de Carles III, Barcelona
A més de ser l'audiència pública amb més gent que he vist mai en el districte, també ha estat la més llarga i la més complicada a què he assistit, amb persones que aplaudien, d'altres que cridaven o parlaven totes alhora... En alguns moments, una olla de grills. I he vist els prejudicis d'algunes persones i com som de bocamolls moltes vegades, parlant sense saber ben bé com han anat les coses. Per exemple, quan algú ha atribuït el canvi de nom perquè a "la Colau" no li agraden els Borbons i ha suggerit que hauria d' estar pendent d'altres necessitats més bàsiques en el govern de la ciutat.

Jo mateixa també pensava que la proposta de eliminar noms borbònics havia sorgit del grup que presideix Ada Colau, però, segons ha explicat després algú --no recordo si ha estat la regidora del districte-- es tracta d'una proposició que va fer el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) perquè es retiressin noms de carrers de simbologia monàrquica. A més --ha afegit-- era una llista de dotze carrers entre els quals no hi havia Carles III.

De tornada a casa, he volgut esbrinar més sobre aquesta proposta. Alfred Bosch en parla en el seu web, en una notícia del 21 de setembre 2015 titulada "ERC impulsa el canvi de noms borbònics als carrers de Barcelona". La notícia comença així:
El president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha defensat una proposició per tal de revisar i canviar de noms referits a la simbologia monàrquica, especialment tots aquells imposats sota la dictadura franquista. Els carrers que s’insta a canviar el noms són: Passeig Joan de Borbó, Plaça Maria Cristina, Av. Maria Cristina, Passatge Isabel , Avinguda Borbó, Passeig Isabel II, Pl. Joan Carles I, Carrer Alfons XII, Av. Princep d’Astúries, C/ Reina Cristina, C/ Reina Victòria, Moll Princep d’Espanya.
Com ha dit avui la representant de l'Ajuntament, són dotze carrers, entre els quals no hi ha la Gran Via de Carles III. Aleshores, si entre els noms que ERC volia canviar no hi havia Carles III, a què ve tant de rebombori i recollida de signatures? O és que l'Ajuntament d'Ada Colau el va afegir a la llista inicial? No m'ha quedat gens clar. Tanmateix, suposo que la intenció de canviar-lo hi és, perquè els representants de l'Ajuntament no ho han negat i han anunciat la creació d'una comissió per debatre-ho.

Carles III d'Espanya
Però, per què no devien incloure Carles III en la llista de noms borbònics a canviar? Potser perquè a ERC coneixen bé la història i la relació de Carles III amb Barcelona. És cert que ens va dedicar una de freda i una de calenta, perquè, si bé va afavorir la industrialització i el desenvolupament econòmic del nostre país, que va poder establir comerç directe amb Amèrica, sense que les mercaderies haguessin de passar pels ports andalusos que en tenien l'exclusiva, també va prohibir l'ensenyament del català a les escoles de Catalunya.

Segons llegeixo en el molt ben documentat blog Piscolabis librorum, Catalunya va dedicar, en diverses ocasions, actes de celebració a Carles III: quan s'embarcà a Barcelona per anar a Nàpols, d'on havia estat nomenat rei; quan, en ser proclamat rei d'Espanya a la mort del seu germà, va retornar de Nàpols; i les solemnes exèquies que, per duplicat, van celebrar-sea la seva mort. L'autor del blog escriu:
En definitiva, el regnat de Carles III fou un revulsiu per la situació de paràlisi econòmica que en vivia Catalunya anteriorment i una millora tan significativa de la qualitat de vida dels catalans que passà de mig milió d’habitants que tenia el país a principis del s. XVIII a gairebé el doble una vegada acabada la centúria. En agraïment pels múltiples favors rebuts la burgesia catalana en un acte de submissió sense pal·liatius li dedicà  un cenotafi.
Una solució salomònica seria que s'actués com va fer l'Ajuntament de Barcelona el 1910, quan va canviar de manera molt senzilla el nom d'un carrer que la ciutat havia dedicat a un altre Borbó, Ferran VII. Segons indica el Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, es va canviar el nom de Ferran VII pel de Ferran, sense l'ordinal, i així es va deixar d'honorar el rei absolutista. Si ara es creu que Carles III, representatiu del despotisme il·lustrat, no mereix un carrer  --una 'gran via', en realitat-- doncs fem el mateix i deixe'm-lo en Gran Via de Carles, sense cap ordinal.

Apunt final
Una cosa que em crida l'atenció: que a Barcelona hi hagi una plaça de Joan Carles I. Segons les normes municipals, "per poder dedicar un carrer a un personatge, han d'haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L'única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d'Or de la Ciutat." Joan Carles I encara és viu i, que jo sàpiga, no té la Medalla d'Or de la Ciutat. O potser sí?

Actualització 05.11.2015
Dilluns vaig anar a una petita reunió del Consell de Districte en què es va tractar --entre d'altres temes-- el del nomenclàtor.  Segons sembla, el rumor del canvi de nom de Carles III va sortir de la premsa, perquè no figurava en la llista de carrers amb noms de Borbons presentada per ERC. Penso que potser Alfred Bosch, doctor en història, va fer com aquell personatge del Quixot que va salvar del foc algunes novel·les de cavalleries (entre d'altres el Tirant lo Blanch) i va rescatar Carles III d'entre els Borbons dels quals creuen que no hi ha d'haver cap carrer amb el seu nom. Però, qui l'hi va afegir després?

I pel que fa a la plaça de Joan Carles I, amb el nom d'una persona viva, vaig assabentar-me que el cap de l'estat és una excepció a la norma que diu que només poden ser persones mortes i que han d'haver passat cinc anys des de la seva defunció. Potser convindria que l'Ajuntament revisés aquesta norma; mai no se sap què pot fer en el futur un cap d'estat, per molt bo i honrat que sembli quan es decideix dedicar-li un carrer en vida.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Això dels noms dels carrers sempre ha estat incoherent i contradictori, el meu avi ja es planyia de tot plegat, el millor seria no posar noms de personatges sinó de coses, plantes, abstraccions, animalons o elements de la natura en general, el carrer Ferran ja era anomenat 'Fernandu' per tothom quan jo era petita i pràcticament ningú no recordava qui era el senyor homenatjat, el carrer del Duc de la Victòria ha quedat en duc sol, que no se sap si és el militar o el mussol però, en canvi, Prim, potser perquè era de Reus, no ha estat controvertit en cap moment tot i que també en va fer de grosses. I sovint es passa d'un extrem a l'altre, passar del Marquès de Comillas a Ferrer y Guardia em va semblar una boutade progre, però així van les coses.

Mercè Piqueras ha dit...

Júlia, estic d'acord amb tu. Quan vaig sentir que proposaven eliminar Carles III del nomenclàtor, vaig pensar ¿i quin nom voldran posar al meu carrer? Perquè jo prefereixo que es digui Carles III que no pas carrer Stalin o Troski, per exemple.

Encarna SV ha dit...

pERQUÈ NO ES VEU RES O PARCIALMENT?

Mercè Piqueras ha dit...

Encarna, potser ho mires des d'un mòbil? A mi em passa també quan intento mirar molts blogs des del mòbil, que només veig el començament del text. Però no sé si és un problema del mòbil o de la configuració del blog, tot i que en la configuració jo vaig triar també la plantilla per a mòbil.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Em causa disgust la possibilitat que canviïn el nom del teu carrer. Avinguda en aquest cas.
Els canvis de nom de carrers ho trobo una frivolitat que caldria desterrar. Només en alguns cassos ho justificaria i previ estudi acurat que servís de base a les decisions. Haig de reconèixer que em fan basarda les assemblees on qualsevol pot etzibar la seva atzagaiada segons li plagui i sense cap exigència de rigor.
Al meu poble natal, Molins de Rei, teníem la que era, potser, la millor obra de l'enginyeria civil de l'època de Carles III: el Pont de Carles III o de les Quinze Arcades, la desaparició del qual va ser propiciada pels ignorants franquistes dels setantes. I no gaire lluny, prop de l'Ordal, tenim el Pont del Lledoner, ambdós construïts sota la direcció dels millors enginyers militars de l'època.
Cap historiador seriós deixa de valorar la figura de Carles III en el context de la seva època.

Per si fos d'interès, anoto adreces web dels ponts de Molins de Rei i del Lledoner, així com -i perdó per l'auto-esment- una entrada al meu blog en relació al Lledoner.

Pont de Carles III
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_Carles_III

Pont del Lledoner
http://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/el-pont-del-lledoner-una-singular-obra-denginyeria-civil-del-segle-xviii/

http://xiruquero-kumbaia.blogspot.com.es/2012/09/espolsant-rovell-al-lledoner.html