dilluns, 26 de juliol del 2010

Els perills del xumet

Quan Diana de Gal·les va tenir el primer fill, em va quedar clavada una imatge de la família reial britànica vista per la televisió. Davant les càmeres que els enregistraven el dia del bateig, el nadó havia començat a plorar i la seva mare, per calmar-lo, va ficar-li un dit a la boca, com si l'hi fiqués un xumet.

No sé si això és costum de fer al Regne Unit, però després d'haver vist aquest cartell --publicat el 1920-- dels microbis patògens que pot dur un xumet, penso si no devien fer campanyes per suprimir-ne l'ús.

És un cartell d'una exposició sobre "La llar ideal", que es va fer el 1920. Hi diu: "Xumet ampliat per mostrar els gèrmens o malalties que ha agafat". Uns dibuixets representen els microbis que causen la febre tifoide, l'escarlatina, el xarampió, la varicel·la i la tuberculosi.

M'agradaria saber on pot haver-hi més microbis, si en el xumet o en un dit de la mà d'una persona. Ja sé que depèn d'on hagi estat el xumet i de la higiene a què s'hagi sotmès la mà.

Font de la il·lustració: Wellcome Images (núm. 6814), Wellcome Library, Londres (Llicència Creative Commons by-nc 2.0)

5 comentaris:

Clidice ha dit...

veient alguns anuncis de detergents i de suposats aliments que "ajuden a les defenses", em penso si no hauria d'intervenir l'autoritat. Entre aquest cartell i l'asèpsia que ens anuncien, segur que hi ha un terme mig força saludable :)

La lectora corrent ha dit...

Clídice, hi ha una Associació que es coneix com a "Autocontrol", de la qual formen part, entre d'altres, empreses que anuncien els seus productes en els mitjans de comunicació i es comprometen a acceptar el que decideixi un jurat intern sobe els seus anunci. Al mateix temps poden denunciar-se les unes a les altres.

El 2006 vaig consultar el seu web amb detall per a un article que estava escrivint. Era l'època en que Pascual i Danone estaven en guerra i hi havia una pila de denúncies mútues en relació a la publicitat.

Clidice ha dit...

No sé si derivat d'alguna iniciativa, però ara mateix "Actimel", per exemple, ja no parla de que "lo tomo, para las defensas". Han canviat substancialment de discurs, tot i que la xerrameca pseudocientífica que fan servir hauria d'estar prohibida, perquè no és res més que publicitat enganyosa. Ara, el que ja no té perdó de déu és això dels llexius i els detergents que se la passen parlant de les bactèries com si fossin un tiranosaure rex.

Clidice ha dit...

.

Mercè Piqueras ha dit...

Clídice, hi ha estudis fets sobre els beneficis dels iogurts i la llet fermentada, però no haurien de presentar aquest productes com si fossin medicines. (Jo crec en l'Actimel: fa anys que en prenc i el meu herpes, que abans patia molt sovint, gairebé no ha tornat a sortir o, si ho fa alguna vegada, és de manera molt incipient, com si només volgués avisar que el virus continua allà. Però penso també que potser sigui efecte placebo, perquè estic convençuda que em va bé. Sigui efecte placebo o no, tant me fa i mentre duri, seguiré amb el meu actimel diari.)