El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 3 de juliol de 2010

Més sobre les coses que passen

Ahir explicava la història del copet que em van donar al cotxe i que ara el propietari d'aquell cotxe nega que el seu vehicle hagi intervingut en aquest incident. Després de rebre la carta de la seva companyia asseguradora no he pogut deixar de pensar de qui deu haver estat la decisió de negar els fets i per què. I se m'acudeixen diverses possibilitats
1. La conductora és la dona del propietari del cotxe
1.1 Quan el seu home arriba a casa, ella li explica què ha passat i li dona el full de declaració amistosa perquè ho tramiti a l'asseguradora. Ell s'adona que el full és incomplet i que, a més no està signat. Li pregunta si el seu cotxe ha patit algun dany i si hi havia testimonis. Quan ella li diu que no, ell li respon: "Doncs oblida-te'n. Ningú no pot provar que el meu cotxe ha donat una empenta a un altre."
1.2 La conductora havia agafat el cotxe sense que el seu home ho sabés. De fet, ella té un utilitari, el mateix que tenia abans d'estar amb ell, força vell i sense aire condicionat. Havia de dur el bebè a vacunar i feia molt de sol. Va pensar que la criatura estaria millor en el cotxe d'ell, amb aire condicionat. Quan s'han aturat i l'altra conductora li ha dit que volia fer el parte a la companyia, ella s'ha posat molt nerviosa, pensant en l'esbroncada que li cauria al damunt quan el seu home se n'assabentés. Ha reaccionat de seguida i ha aprofitat que el bebè estava plorant per dir a l'altra dona que ja completarien les dades les respectives companyies. El joc li ha sortit molt bé perquè l'altra ni tan sols li ha demanat que signés el full. Tan bon punt arrenca el cotxe, agafa el full, en fa una bola i el llença per la finestra. Quant unes setmanes més tard arriba la comunicació de la companyia, ell li pregunta si ella ha agafat el cotxe algun dia i ella ho nega.
2. La conductora no té cap relació de parentiu amb el propietari del cotxe.
2.1 Ella és soltera i l'amo del cotxe és el seu amant, un home casat i pare de la seva criatura (de la dona). Fa uns dies ella va dir-li que havia de dur el bebè a vacunar i ell va oferir-se a acompanyar-la amb el seu cotxe. Quan arriben a la consulta (privada naturalment), ell rep una trucada urgent de la feina; ha de fer cap al despatx immediatament perquè és a punt d'arribar un client molt important. Per no perdre temps havent d'anar a retirar el cotxe i després aparcar-lo prop del despatx, li passa les claus a ella i li diu que torni a casa seva amb el cotxe i que al vespre ell passarà a recollir-lo. Ara marxa en taxi.
2..1.1 Semblant a 1.1. Quan ella li explica què ha passat i li dóna el full, ell li diu que se n'oblidi, que si la companyia diu alguna cosa, ell ho negarà tot. Treu de la butxaca un cigar que li ha regalat el client important del matí i l'encenedor, agafa el full de la declaració amistosa, l'embolica entre els seus dits com si fos una cigarreta, l'apropa a l'encenedor i quan comença a flamejar el fa servir per encendre el cigar.
2.1.2 En alguns aspectes, semblant a l'1.2. Ella pensa que és molt compromès que el seu nom surti en un document de declaració d'accident del cotxe del seu amant i, per entendrir l'altra dona, que sembla força bleda, aprofita que la criatura plora per veure si la deixa marxar sense acabar d'omplir el full. Li surt bé i llença el paper i no li diu res a ell. A més el nom que hi ha posat no és el seu, sinó el de la dona del seu amant.
3, La decisió la pren l'agent d'assegurances
Quan ell o ella porten el full de declaració amistosa, l'agent d'assegurances --a qui coneixen des de fa anys-- els diu que allò és paper mullat perquè falten la major part de les dades, i a més, no està signat per cap de les dues parts. Tenint en compte que l'altre cotxe gairebé no s'ha fet res, els suggereix que se n'oblidin.

Podria continuar: potser la criatura no és d'ella sinó que tot just l'ha segrestada, o ella havia decidit abandonar el seu home i duia el cotxe ple amb l'equipatge del bebè i el d'ella i quan ell rep la carta de l'asseguradora ella fa dies que és lluny, o...

6 comentaris:

Olga ha dit...

:)

Potser no fa massa que s'ha quedat vidua i encara no ha fet el canvi de nom. Surt molt car!

amay ha dit...

Quanta imaginació! Podries fer una novel·la d'aquelles que pots anar triant cap on vols continuar!

Raquel ha dit...

Aquí hi ha prou material per fer una novel·la!!

Mercè Piqueras ha dit...

És cert, es podria fer una novel·la triant diverses opcions. També podria ser que la dona fos la cangur de la família, que festeja amb un noi americà que treballa en un creuer i ha vingut per unes hores a Barcelona. Fa mesos que no s'han vist i no s'ho pensa gaire: agafa el cotxe de la família --les claus són sempre damunt una tauleta al rebedor-- i enfila cap al port. Puja amb el xicot a Montjuïc --la criatura sempre dins del cotxe-- i després el torna al vaixell. El temps ha passat volant i el bebè hauria hagut de dinar fa molt estona... Ella no veu el moment d'arribar a casa i amorrar la criatura al biberó...

Núr ha dit...

hehehe! De vegades és divertit imaginar-se totes aquestes possibilitats, oi? ains...

SM ha dit...

Més val que no sàpigues la veritat mai (que segur que és menys interessant) així et quedarà el dubte de si vas participar sense voler en una història d'espies internacionals ;-)