El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 8 de juliol de 2010

Puyol, "salvatore della Patria"?

Normalment passo sempre de llarg les pàgines d'esport dels diaris, però avui he tingut curiositat a veure que deia del partir dels vermells La Stampa, el diari que agafat a l'hotel de Torì. Qualsevol que m'hagi vist a l'avió llegint-me de dalt a baix aquella doble pàgina amb Puyol al mig envoltat d'uns quants companys dels quals només identifico Iniesta (perquè s'assembla molt al seu doble de Crackòvia), haurà pensat que sóc una aficionada al futbol, cosa que no és cert.

En la doble pàgina, a més de la gran foto, hi ha una crònica del partit, un article dedicat al "Personaggio" (Puyol), i altres textos més curts i algunes il·lustracions. La crònica comença dient: "1-0 firmato da un difensore simbolo dell'independetismo catalano, Carles Puyol, ripete il risultato di Vienna 2008." I la secció dedicada al personatge del dia està dedicada també a Puyol, amb el següent títol: "Puyol, da simbolo catalano a salvatore della Patria." En el web del diari es pot veure el que l'autora del perfil del personatge diu de Puyol. Hi ha un moment en què diu d'ell: "...nascut a la Pobla de Segur, és el símbol de la catalanitat que arrossega el país, mai tan unit, cap a la primera final del Mundial." No acabo d'entendre el sentit en què ho diu la periodista. O potser és ella qui no ha entès res del que passa en aquest país? Com quan diu que, en expressar-se contra la corrida, Puyol ha ferit la identitat nacional. De quina nació? No pas de la catalana.

A la mateixa pàgina parlen d'un pop alemany, de nom Paul, que diuen que va encertar que Espanya guanyaria als alemanys. I que Zaaptero ha dit: "Adoptem el pop Pau". Suposo que és una broma. El mateix diari comenta les primes que els governs respectius van aprovar per als jugadors dels equips del Mundial. El rècord el té Espanya; no en recordo la quantitat, però diria que eren 650.000 euros. Quina vergonya! El cas és que aquí no és com els trofeu de tot o res; sempre tindran prima i a mesura que s'apropen a la final, la prima que reben va augmentant;a les alçades que estan ja els toca un bon grapt de milers d'euros.

Per cert, he llegit que el dia 9 de juliol la major part dels diaris italians no sortiran al carrer ni publicaran notícies en els seus webs, com a protesta per la berlusconiana llei bavaglio (mordaça).

2 comentaris:

Olga ha dit...

Això del pop Paul no sé de que va. Ho he llegit al teu bloc ara mateix, i just desprès, en un altre bloc vec que tb surt...http://www.clipset.net/nintendo-edicion-pulpo-paul/

La lectora corrent ha dit...

Olga, a La Stampa, deia que és un pop del parc aquàtic d'Oberhausen i fins i tot es veu una foto d'un pop a costat d'una pilota de futbol i d'una bandera espanyola. Però no hi ha més explicacions.