El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 20 de febrer de 2009

No t'escolto!

Ho vaig sentir ahir mentre baixava les escales del metro. Un noi parlava en castellà per telèfon i deia, amb veu força alta, a la persona que hi havia a l'altre costat: "¡No te escucho!"

Des de fa alguns anys sento sovint fer servir en castellà el verb 'escuchar' amb el significat de 'oír'. Un dia, una dona a qui conec va deixar anar davant meu un "¡no te escucho!" a la seva interlocutora telefònica. Com que hi ha confiança, després vaig dir-li que potser la seva amiga s'hauria enfadat en sentir que no l'estava escoltant. Es va quedar parada, perquè estava convençuda que 'escuchar' y 'oír' eren sinònims.

Ahir, després de sentir el "¡no te escucho!" de les escales del metro, vaig pensar que, malgrat que el català es parla molt malament, aquesta confusió entre 'escoltar' i 'sentir, no existia. Pocs minuts després, però, vaig adonar-me que estava equivocada. Ja dins del metro, al meu costat seia un noi a qui va sonar el mòbil. Va començar a parlar i va dir diverses vegades "no t'escolto!" i va penjar. El telèfon va sonar de nou i va tenir una breu conversa, deixant-hi anar de tant en tant el "no t'escolto!". També deia "no et preocupis!" i al final es va acomiadar amb un "t'estimo molt". Jo pensava que si era, com semblava, la seva parella, era lògic que es preocupés si li deia que no l'escoltava. De tota manera no crec que la preocupació de la noia --o noi-- a l'altre costat anés per aquest camí.

El noi castellanoparlant que baixava les escales del metro semblava un immigrant llatinoamericà; el del vagó duia una carpeta de la Universitat de Barcelona i, tot parlant per telèfon, en algun dels moments en què 'escoltava', va dir que anava a la Facultat. Vaig pensar que el desconeixement de la llengua no depèn de l'ambient social ni dels estudis assolits.

7 comentaris:

Montse ha dit...

I fins i tot de tant en tant, en castellà aquí a Catalunya, se sent algú que va i diu allò de: "¡No te siento!"

oca sapiens ha dit...

A proposito di catalano/castigliano e di evoluzione: ti ricordi il turron blando che mi avevi portato? Era sublime. Con altri ingredienti mi ha evocato lo "Halva" mediorientale. Secondo te, è un caso di evoluzione convergente in due specie diverse? Un adattamento di quella ispanica o forse mediorientale?
Forse c'è sotto una storia. Se sì, spero che un giorno la racconterai!

Lectora corrent ha dit...

Doncs un dia vaig sentir una dona castellanoparlant, però que ha viscut tota la vida a Barcelona, que deia "¡Qué olor más raro se 'oye'!" (I no està afectada de sinestèsia!)

maikix ha dit...

Això de "oír un olor" ho he sentit moltes vegades en gent catalanoparlant, parlant en castellà.

Lectora corrent ha dit...

Oca sapiens, puó darsi che il torrone di Xixona abbia lo stesso origine dello "halva" nella sua preparazione, ma non nel principale ingrediente, che mi sembra sia sesamo nello "halva", mentre che nel torrone di Xixona è la mandorla. Comunque, tanti secoli di dominazione dei musulmani nella peninsola ha lasciato senz'altro la sua impronta.

Lectora corrent ha dit...

Maikix, és el "catanyol", que no és únicament parlat per persones catalanoparlants. De vegades, gent de fora que porta molts anys aquí acaba incorporant al seu llenguatge una pila de catalanismes sense adonar-se'n. Un dels primers que se'ls encomana és el "plegar". I és que és molt més còmode dir "Plego a las seis", que no pas "termino de trabajar a las seis".

joana ha dit...

Això de "escuchar" en lloc de "oir" és propi de segons quines parles sud-americanes (I amb això no vull justificar res, simplement exposar-ho. I s'entén com bolets.
Igual que es comença a sentir "se encuentra" per "está"-