El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 16 de febrer de 2009

El quítxua a Berlin

El premi sembla que va ser una sorpresa; ningú no esperava que La teta asustada, de la peruana Claudia Llosa, guanyés l'Ós d'Or de la Berlinale. Llegeixo que a La teta asustada, la protagonista (Fausta), una noia indígena interpretada per Magaly Solier, parla quítxua; treballa com a serventa en una casa i la seva mestressa li dóna una perla per cada cançó que li canta en la seva llengua. El quítxua és parlat en regions del Perú, de l'Equador, de Bolívia, d'Argentina (la província ded Santiago del Estero), de Colòmbia, de Chile i del Brasil (Tabatinga, a Acre). El nombre de persones que el parlen està entre en els vuit i els deu milions.

El quítxua no és l'única llengua americana que es va sentir en l'edició d'enguany de la Berlinale. A la pel·lícula El pez niño, que també va participar en el festival, la coprotagonista parla i canta en guaraní, que és una llengua viva al sud de Brasil, en algunes províncies de l'Argentina, al Chaco bolivià i a la major part del Paraguai, on des de 1992 es cooficial amb el castellà. El nombre de parlants de guaraní supera els cinc milions.

No recordo haver vist pel·lícules en què es parlessin llengües americanes (excepte les d'indis nord-americans). Espero poder veure aviat La teta asustada, que em sembla que es va estrenar a Barcelona fa pocs dies. De moment, em conformaré amb aquest minitrailer:

5 comentaris:

Montse ha dit...

Molt bon dia, Mercè.

"La teta asustada" promet molt. Jo fa ara una mica més de dos anys que no trepitjo un cinema i amb aquest film m'han agafat moltes ganes de tornar-hi.

I importantíssima la difusió, per part del cinema, de qualsevol llengua que vagi més enllà del monopoli de l'anglès, del castellà, etc.

Lectora corrent ha dit...

Montes, la veritat és que hi ha molta porqueria en el cinema actual, però també hi ha coses bones. Anima't, que de tant en tant no fa mal entrar en una sala de cinema.

Sí, les llengües minoritàries necessiten ser conegudes. És una llàstima que les grans llengües (grans per la seva difusió) acabin per engolir les petites, que moltes vegades són les pròpies del lloc on desapareixen.

Met ha dit...

Per sort la dictauda del mercat i la societat de consum no aconsegueixen silenciar el que fa una part dels mosrtals que no combreguem amb ells.
No vaig gaire al cinema i no sabia que existís aquesta film. Per la temàtica i el que comenteu del tema lingüístic ja val la pena anar-hi. Promet.

Joan Vicenç ha dit...

M'ha convençut per anar-la a veure. Gràcies.

JuanJo ha dit...

home, la pel·li d'apocalipto de'n Mel Gibson és tota amb una llengua precolombina!ara no sé pas si amb asteca o maia!va ser molt original i un honor per a aqesta llengua.