El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 11 de febrer de 2009

Isabel Barreto, una "adelantada de mar"

L'11 de febrer de 1596 arriba a Manila una expedició que havia sortit de Perú el 9 d'abril de 1595 dirigida per l'adelantado Álvaro de Medeña. A l'arribada a les Filipines, però, era una dona, Isabel Barreto, qui dirigia l'expedició. Es coneixen bastants detalls d'aquest viatge a través dels escrits de Pedro Fernández de Quirós, que va participar-hi.

En el regne de Castella, un adelantado de mar, era algú a qui es confiava una expedició marítima, i se li concedia per endavant el govern de les terres que descobrís o conquerís. Álvaro de Medeña, que des del Perú va navegar pel Pacífic i va descobrir les illes Salomon el 1568, a la seva tornada va obtenir una capitulació per a a la conquesta d'aquelles illes amb el títol d'adelantado i governador. La segona expedició va fer-se bastants anys més tard, el 1595, quan Mendaña feia poc que s'havia casat amb Isabel Barreto, filla de Nuño Barreto, un dels primers conqueridos de les províncies del Perú. Isabel va arribar al casament amb una bona dot: 40.000 ducados, que van servir perquè Mendaña organitzés una altra expedició per conqjuerir les illes Salomon.

L'expedició estava formada per quatre vaixells que duien gairebé 300 persones, entre les quals hi havia Isabel i algunes altres dones i criatures. També hi anaven tres germans d'Isabel i l'esmentat Pedro Fernández de Quirós. En el camí van descobrir algunes illes, però no s'hi van aturar. Mendaña no va saber trobar les illes Salomon que havia descobert prèviament i els queviures dels vaixells començaven a escassejar. La tripulació estava amoïnada i Mendaña decideix ancorar els vaixells en una illa prop de Nova Guinea, a la qual va anomenar Santa Cruz. L'adelantado i altres membres de la tripulació entre els quals hi havia dos dels germans d'Isabel, emmalalteixen i moren.

A la mort de Mendaña, Isabel el succeeix al capdavant de l'expedició. L'adelantada Isabel mostra una mà extremadament dura en el tracte amb la tripulació, especialment quan els queviures i l'aigua són escassos i han de ser racionats. El relat de Fernández de Quirós descriu una dona freda, sense pietat, que feia servir aigua dolça per rentar-se i tenia dos porcs vius a bord mentre la tripulació gairebé no tenia aigua per beure ni aliments per menjar. Arriben a Manila l'11 de febrer de 1596 i --segons Fernández de Quirós-- l'espectacle a bord es depriment: molts membres de la tripulació havien mort durant el viatge i deu van morir pocs dies després de desembarcar a Manila.

Isabel va consolar-se aviat de la pèrdua del marit i va casar-se amb Fernando de Castro. El mateix any 1596 van tornar a Amèrica, a Mèxic, amb el vaixell d'ell. La vida d'Isabel Barreto no m'ha semblat precisament exemplar, però la història és la història i les dones, amb exemples bons i dolents, n'han format part tot i que la seva actuació hagi quedat sovint en segon pla.

Bibliografia:
  • History of the Philippine Islands by Antonio de Morga, translated into English, edited and annotated by E.H. Blair and J.A. Robertson, 1907
  • La femme au temps des conquistadores (C. Delamarre, B. Sallard; Stock,Pernoud, 1992)
  • Españolas de ultramar en la historia y en la literatura (JF Maura, H. Maura; Univ. de València, 2005)