El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 3 de febrer de 2009

Renfe: de les excuses al perdó

Segons vilaweb, l'Avui, La Vanguardia i algun altre diari, el president de Renfe, José Salgueiro, demana perdó pels retards produïts ahir, dilluns, en la xarxa de trens de rodalies i mitjana distància i admet que les obres de l'AVE causen distorsions en el servei.

Abans s'excusaven pels incovenients causats per les obres del tren d'alta velocitat. Ara, en demanen perdó. Hem avançat una mica? Si més no, sembla que reconeguin que han fet alguna cosa malament. De tota manera, a les persones que depenen dels trens de rodalies per desplaçar-se, no crec que els importi massa ell detall que Renfe hagi passat de presentar excuses a demanar perdó.

Cada vegada que he hagut de pujar en algun trend de rodalies o dels anomenats "regionals" els darrers temps, he recordat el tren regional en què vaig viatjar de Saragossa a Logroño fa uns mesos: espaiós i net. (En vaig penjar una foto al bloc.) Quina enveja!

5 comentaris:

Montse ha dit...

Divendres vaig anar al Vendrell per l'interior i vaig tornar a Barcelona des de Sant Vicents de Calders per la costa. Rodalies en tots dos casos.

Em va costar trobar un seient una mica decent. Estan tots plens de taques, hi ha brutícia pertot, closques de pipes... Hem arribat a un punt insostenible.

Jo m'he passat mitja vida en els Rodalies i en podria fer una novel·la. I, com jo, mig Catalunya. Confessaré que em va fer ràbia pagar el bitllet divendres: a canvi del servei que proporcionen, no s'ho mereixen.

Lectora corrent ha dit...

Hi ha gent molt incívica. Posen els peus damunt dels seients; mengen pipes i en llencen les clofolles per terra o, encara pitjor, per les escletxes de l'aire condicionat; guixen o ratllen els vidres...

Però això no justifica que Renfe no netegi els vagons. He viatjat de vegades en trens que semblaven que no els haguessin netejat des del dia que van entrar en funcionament. Vaig fer un viatge Madrid Barcelona en un "estrella" (mira que dir-ne "estrella", d'allò!) que em feia fàstic seure en aquells seients de tapisseria on devien amagar-se milers de milions d'àcars que segur que feien grans banquets amb la pols, la caspa i les restes de pell humana que amagaven. I del lloc on sortia l'aire, vaig pensar que, si en el trajecte anterior hagués viatjat en aquell compartiment alguna persona portadora de legionella, el bacteri devia estar proliferant-hi.

La primera part del viatge havia estat Cáceres-Madrid, en un tren de recorregut mitjà com mai he pujat a cap altre: ràpid, modern, nou i netíssim. Deu ser això la solidaritat?

Montse ha dit...

No em parlis dels peus en els seients. Poques coses tan fastigoses i sembla que la gent no en sigui conscient. Ahir vaig haver d'anar al Clínic i, en una sala d'espera, una adolescent amb sa mare: l'adolescent amb els peus en el seient del costat i la mare, tan tranquil·la xerrant amb sa filla. I no tenien pas pinta de ser de classe baixa...

Ai, quin món! De vegades em sento extraterrestre... Sort que tinc el teu blog i que veig que no estic sola!

Met ha dit...

Podríem resmir-ho en Crisi de Valors, tant en l'educació (cas de la mare i el noi del seient) com de responsabilitat en la feina (cas de la renfe).
Tal i comvan les coses, tard o d'hora caldrà recuperar-los, i aleshores els que no els hem abandonat els valors estrame en millor situació per redreçar-ho.
Potser avui estic massa optimista, no ho sé.

Lectora corrent ha dit...

No estem soles; per exemple, també hi ha en Met. I molts més. El que passa és que crida més l'atenció la manca de civisme.

Pel que fa a Renfe... No ho acabo d'entendre. Hauria de ser la nena dels ulls dels Governs, per promoure l'ús del transport públic en els desplaçaments interurbans. Ens bombardegen amb consignes en favor del transport públic, perquè hem d'estalviar energia, però no fan res perquè la gent vegi l'avantatge de fer-lo servir. En els trens, a Catalunya, només han fet grans inversions en l'AVE, que no és precisament per anar a la feina, excepte si s'és diputat a Madrid o executiu.