El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 14 de febrer de 2009

Al barri hi ha de tot

Amb les compres, sóc molt tradicional. M'agrada comprar en botigues de barri i m'agrada anar al mercat. Alguna vegada he anat a les grans superfícies que hi ha per la perifèria de la ciutat, però no hi trobo cap avantatge. Diuen que s'hi compra més barat. Qui així ho pensa, però, no té en compte el temps que ha d'esmerçar en l'anada i en la tornada, ni la despesa en gasolina. A ciutat, hi ha preus per a tots els gustos i per a totes les butxaques. I moltes vegades no cal sortir del barri.

Per altra banda, si hi ha una despesa de la llar en la qual miro menys l'estalvi és la d'alimentació. En èpoques de vaques flaques, prefereixo estalviar en altres coses. Sóc una enamorada dels mercats, especialment dels mercats de Barcelona. Tot i que ara ja hi ha molt llocs on les mercaderies es presenten molt bé, per a mi els mercats de Barcelona encara són els millors. Fixeu-vos en el peix, amb quin gust arreglen les paneres cada matí les peixeteres i algun que altre peixeter. Primer posen una capa de gel trinxat sobre la parada; al damunt, fulles de col, i després hi col·loquen amb molta cura, com si estiguessin guarnint la parada per a un concurs d'ornamentació, lluços, raps, bruixes, llobarros, turbots, orades, sardines, anxoves, calamarsos, sèpies, gambes, escamarlans, galeres i altres peixos o marisc de procedències molt diverses. A més, venedores i venedors tenen molta traça per netejar el peix i te'l pots endur a casa ja a punt de ficar a la paella o a la cassola.

Tinc la sort de viure gairebé davant d'un mercat; això permet no haver de planificar els àpats perquè pots decidir què menjaràs poc abans de ficar-te als fogons, segons vegis el mercat. Dissabte al matí convé anar-hi a primera hora, però. Tot i amb això, en algunes parades ja toca fer cua. Per sort, ara n'hi ha moltes on pots agafar el número i anar avançant la compra mentre esperes que arribi el teu torn.

Aquest matí he baixat a comprar algunes coses per a l'arròs del diumenge. A la parada de peix de l'Àngels acostumo a comprar sèpia i un grapadet de gambes, escamarlans o galeres. No sempre el mateix. Com que no són productes d'aqüicultura, els preus poden variar molt segons l'oferta, i això fa que jo també diversifiqui la compra. Avui hi he comprat sèpia i galeres. No he pogut estar-me de fer una foto a un a sèpia enorme que tenien a la parada:

Exemplar de sèpia: compareu-la amb l'ampolleta d'aigua que té al costat.
(Aquí únicament se'n veu el cos; el cap i els tentacles queden mig amagats.)

La sèpia gran a costat de les sèpies normals. En les sèpies,
el preu és inversament proporcional a la grandària: la gran
va a 8,90 euros el quilo; la petita, a 15,90.

Comptant-hi el cap, devia fer uns 60 centímetres de llargada. La que jo he comprat era força més petita. Després he anat a la cansaladeria La Extremeña (no sé d'on ve el nom, perquè els amos que jo hi que conegut sempre --des de 1975-- són catalans). Tot i que encara falten uns dies per al dijous gras, hi he comprat botifarra d'ou. Una botifarra d'ou que té un to només lleugerament groguenc, res a veure amb aquelles botifarres que venen a molts llocs i que sembla que hagin submergit en un pot de pintura groga. Aquest vespre la tastaré (si és que puc resisitir la temptació fins al vespre).

A l'esquerra, la botifarra d'ou; a la dreta, sobrassada de Sineu

Els mercats municipals de Barcdelona van passar uns anys molt dolents. Alguns feien pena de veure, amb tantes parades tancades i només quatres mestresses de casa comprant-hi. Ara, pèro, sembla que estan revifant. Al mercat de Les Corts van fer una profunda remodelació i restauració el 2007 i ara té molta més vida. Hi ha menys parades que no pas hi havia, però l'oferta és més variada. Ara s'hi pot trobar coses que abans no hi havia. Per exemple, el bé de déu de mels i tes de la parada de la Rosa i el Josep; plats precuinats, o d'altres ja a punt per menjar; fruita exòtica o bolets assortits que abans calia anar a la Boqueria a comprar.

Quina sort que tinc de viure al costat del mercat!

2 comentaris:

Met ha dit...

El títol que has posat a l'article em recorda l'eslògan amb què Caixa Tarragona va donar-se a conèixer al meu barri quan va obrir-hi la primera oficina; Al barri hi ha de tot. Em va agradar aleshores i m'agrada que me l'hagis recordat. I és cert.
Sóc un militant del comerç de barri, fa caliu i fa ciutat, a més de cohesionar la societat i deixar els diners allà on vius.
I referent a l'eslògan , recordo com els bars del barri van "apropiear-se" de l'enganxina que va repartir la caixa tarragonina treient-li dues paraules "-RI".
Al bar hi ha de tot. ;-)

Lectora corrent ha dit...

Vaig posar-hi aquest títol precisament perquè és un eslògan que va fer servir l'Ajuntament de Barcelona per promoure el comerç de proximitat. Jo també sóc militant del comerç de barri, per molts motius. Un d'ells, pràctic: si has de reclamar, ho tens més a prop.

I en el meu barri hi ha uns grans magatzems, però és el darrer recurs; tot el que puc comprar en botigues no ho deixo per als grans magatzems.