El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 17 de febrer de 2009

Les editorials (II)

Escrivia fa uns dies sobre la proposta prepotent de traducció d'un llibre que em feia una editorial, de la qual no vaig dir el nom per allò que es diu el pecat i no el pecador. Gairebé el mateix dia, Montserrat Vallmitjana, biòloga dedicada durant molts anys a l'ensenyament i activitats de divulgació, relatava a la llista de distribució de l'ACCC i en el seu bloc, una altra mostra de prepotència editorial. En aquest cas no cal amagar el nom de l'editorial perquè es tracta d'un llibre que és actualment a les llibreries.

El cas és que Edicions 62 va anunciar fa poc que, per celebrar l'Any Darwin, editava el llibre L'origen de les espècies, amb un pròleg de Martí Domínguez (biòleg, escriptor i director de la revista Mètode) i epíleg de Thomas Glick (historiador de la ciència nord-americà, molt lligat a les terres de parla catalana, llengua que ell mateix parla i escriu). Edicions 62 no ha dit pas que es tracti d'una traducció nova, però hi ha alguns aspectes d'aquesta edició que fan que l'editorial no quedi molt ben parada.

El llibre publicat ara és una reedició de la primera edició en català, del 1982, quan va commemorar-se el centenari de la mort de Darwin. La iniciativa va ser de Joan Senent-Josa, creador i director aleshores de la revista en català Ciència, i va publicar-la Edicions 62 amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. Senent-Josa i Vallmitjana van ser els curadors de l'edició, i varen elaborar una cronologia i una recopilació de bibliografia sobre Darwin. El llibre duia un pròleg de Thomas Glick.

Els canvis que hi ha entre aquella edició i l'actual són: el nou pròleg de Martí Domínguez; l'epíleg actual, que en realitat no és nou, sinó que ha canviat de lloc (abans era pròleg), tot i que el seu contingut és el mateix; i la desaparició dels noms dels curadors de la primera edició. S'ha mantingut igual el text de Darwin (traducció de Santiago Albertí i Constança Albertí) i la cronologia i la bibliografia sobre Darwin que van preparar Senent-Josa i Vallmitjana .

És evident que l'editorial ha volgut aprofitar l'avinentesa de l'Any Darwin per rescatar l'obra magna d'aquell gran científic. Però això no seria reprovable; és bo que de nou n'hi hagi una edició catalana al mercat, atès que la de 1982, tot i les diverses reimpressions que se'n van fer en anys successius, està exhaurida. Però, per què no han posat al dia els aspectes complementaris?

Tractant-se d'un llibre que se suposa que es vol que arribi a un gran públic, la selecció bibliogràfica actualitzada hauria estat molt útil. Per altra banda, segons ha explicat Joaquim Elcacho (periodista de ciència i medi ambient de l'Avui) en l'esmentada llista de distribució de l'ACCC, hi ha estudis fets durant les darrers dècades que evidentment el text de Glick no esmenta; però com que no s'indica enlloc que l'epíleg és de 1982, el lector o lectora pot pensar que Glick no està al corrent dels estudis fets sobre el tema que tracta. (Per cert, Elcacho ha celebrat també la setmana de Darwin publicant a l'Avui uns quants articles molt interessants sobre la repercussió que va tenir Darwin a Catalunya.)

Montserrat Vallmitjana es pregunta en el seu bloc "Què es pot fer davant de tanta mala fe, aprofitament, treball mal fet, autoimposició de medalles?" I jo li responc: suposo que molt poca cosa, per no di res. L'editorial té la paella pel mànec.