El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 7 de febrer de 2009

Arshavin, les dones i els cotxes

Sembla ser que una de les actuals estrelles del futbol britànic és Andrei Arshavin, un noi de Sant Petersburg a qui anomenen el Pelé rus. Aquest futbolista, que m'imagino que no deu poder obrir la boca sense tenir al seu voltant una munió de periodistes, ha escrit --o li han escrit, ves a saber-- un llibre que es titula 555 Preguntes i respostes sobre dones, diners, política i futbol. Algunes de les opinions d'aquesta criatura sobre les dones estan omplint columnes i columnes a la premsa britànica i també a una part de la premsa del continent europeu. Segons cita literalment (si més no, ho escriuen entre cometes) el Mail Online, Arshavin diu en el llibre: "Si tingués poder per prohibir que les dones conduïssin cotxes i retirar-los tots els permisos, ho faria sense pensar-m'ho dues vegades." També diu que no li agraden les dones que fumen ni les que diuen mentides.

Pel que fa al tabac i a les mentides, estic parcialment d'acord amb Arshavin. No m'agraden les dones --ni els homes-- que menteixen. I no és que em desagradin les persones fumadores (hi ha persones fumadores a qui aprecio molt independentment del seu hàbit tabàquic); allò que em desagrada és el baf de tabac que els envolta o que fumin al meu costat fent-me partícip del seu fum i d'aquell baf que normalment una persona fumadora no percep.

Quant al desig del futbolista de prohibir conduir a les dones, aquest noi no deu saber que moltes companyies fan descomptes a les dones en subscriure les polisses d'assegurança d'un cotxe, perquè la sinistralitat de les seves assegurades és inferior a la dels homes.

Després de llegir aquesta "notícia" em feia creus que la premsa pugui dedicar tant d'espai a aquestes bajanades. Però ves per on, ara m'adono que jo, que em lamento sempre de l'espai que els mitjans dediquen al futbol --l'opi del poble i religió universal del segle XXI-- , també he caigut en el parany i he dedicat una estona i un espai del meu bloc a opinar sobre les opinions de la nova joia de l'Arsenal.

2 comentaris:

Arnau ha dit...

si et serveix de consol aquest home de 'pelé rus' no en té res. És un bluf que el Barça es va estar a punt de menjar amb patates. Almenys no tindrem (sóc sozi) un masclista declarat al vestidor [o en tindrem un de menys...]

salutacions i de nou felicitats per aquest excel·lent bloc

Lectora corrent ha dit...

Arnau, gràcies per les floretes. Pel que fa al futbol, aquí potser no parlaran del masclisme d'aquest noi, però déu n'hi do la de tinta i bits que gasten per parlar d'unes quantes persones que sembla que hagin de salvar el país amb les seves cames.

Considero vergonyós que la televisió pública dediqui al futbol --o millor dit, al Barça, com si fos l'únic equip de futbol que hi ha a Catalunya-- una quantitat de temps dels telenotícies en què podrien informar-nos de coses molt més útils.

Que un futbolista --especialment si és del Barça-- es faci mal a una cama, omple pàgines de diaris i minuts de telenotícies. Penseu que si el millor cirurgià d'alguna especialitat --posem de cardiologia-- es fes mal a una mà i durant un temps no pogués operar, la premsa se'n faria ressò?