El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Sense tabac?

Si no em descompto, d'aquí a uns dies farà tres anys de l'entrada en vigor de la llei antitabac. Una llei massa light, al meu parer, alhora que contradictòria. Per una banda, es prohibeix fumar en el lloc de treball i, per una altra, hi ha molts bars i restaurants petits que han decidit acollir-se a la possibilitat de ser llocs on es permeti fumar. Els cambrers i cambreres que serveixen la clientela, ho deuen fer per amor a l'art i no per a guanyar-se la vida? Perquè, si hi estan treballant, com és que per a aquest col·lectiu no compta la llei?

Fa tres anys jo estava esperant amb candeletes poder entrar en un bar o un restaurant amb la seguretat que seria un lloc d'on no en sortiria amb la gola i els ulls irritats (l'efecte immediat que em causa el fum de tabac). La veritat és que la prohibició gairebé no s'ha notat. L'experiència de buscar alguna que altra vegada un establiment on seure una estona a prendre un te, m'indica que a Barcelona la majoria (llegeixo que en són el 85%) segueixen essent espais per a gent fumadora. I on es fuma més que abans, perquè la gent que non pot fer-ho en el seu lloc de treball aprofita per fer un cafè o prendre una birra l'estona de què poden gaudir per fumar; i al contrari, quan van a prendre el cafè o la birra, aprofiten per fumar.

A mi, aquesta llei m'ha ajudat a estalviar. De vegades, buscant un espai per berenar o per prendre un te, he anat recorrent una pila de bars fins que al final he decidit esperar a arribar a casa per fer un mos o prendre el te. Com que en tots els establiments on es venen productes alimentaris per endur-se està prohibit fumar, ara procuro buscar forns o pastisseries que tinguin una zona de degustació.

A Catalunya, el Departament de Salut va estar considerant la possibilitat de prohibir el tabac en bars i restaurants de menys de 100 metres quadrats. Però finalment fa uns mesos es va desestimar "per no distanciar-se del que passa a la resta d'Espanya en relació al tabac, i [per] la voluntat del Govern de no endurir la prohibició de fumar de forma unilateral des de Catalunya." Això són excuses de mal pagador. El Govern ha decidit no adoptar una mesura impopular, sense tenir en compte el perjudici que el tabaquisme --actiu i passiu-- causa en la població. Tot sigui pel vot.

Fa pocs dies, el Comité Nacional para la Prevención del Tabaquismo emetia una nota de premsa en què informava que, a Espanya, gairebé el 70% de la població ignora els riscos que tenen els fumadors passius. Per altra banda, una de cada tres persones creu que el fum del tabac és innocu o que, com a molt, causa molèsties lleus; un altre terç creu que pot causar malalties respiratòries; i l'altra tercera part està assabentada del risc associat al fum del tabac. Potser sigui per aquestes resultats que ara estan passant uns anuncis a la tele que adverteixen del perills de fumar (sembla que no n'hi ha prou amb l'escrit en els paquets).

El problema actual sobre la possible ampliació de la llei s'hauria evitat si s'hagués fet com a Itàlia, on el 2005 es va prohibir totalment fumar en bars i restaurants. I esmento Itàlia perquè és un país amb unes característiques semblants a les nostres, amb una població que té tendència a ser poc disciplinada i on abans es fumava molt i pertot. Recordo que les primeres vegades que vaig anar a Itàlia fins i tot es fumava --i molt-- a l'interior dels cinemes, on hi havia sempre una espessa cortina de fum que de vegades et feia veure la pantalla com a través de la boira. El 2005 jo no pensava que italians i italianes respectessin la llei; més aviat creia que propietaris de bars i autoritats farien la vista grossa i que en molts llocs la gent continuaria fumant. Però pel que m'han dit i pel que jo mateixa he pogut comprovar, el tabac ha desaparegut dels espais públics tancats. Potser per això, fa uns dies, malgrat el fred de desembre, vaig veure gent asseguda a les terrasses d'alguns bars de Milà.

La revista mèdica Circulation va publicar un estudi epidemiològic dels canvis en la freqüència de malaltia coronària aguda en la població romana el primer any (2005) en què va estar en vigor la llei que prohibeix fumar en espais públics tancats. Es van analitzar els casos registrats del 2000 al 2005 (morts extrahospitalàries i admissions als hospitals) entre la població romana resident d'edat compresa entre els 35 i elsd 84 anys i es van comparar les dades dels quatre primers anys (abans de la llei del tabac) amb les de 2005, tenint en compte factors que podrien confondre els resultats (la concentració de partícules contaminants a l'atmosfera, temperatura, epidèmies de grip, vacances, etc.).

Durant el 2005, els casos de malaltia coronària aguda van disminuir de manera significativa. En el grup d'edat compresa entre els 35 i els 64 anys, el descens va ser d'un 11,2%, i una mica menys (7,9%) en el grup comprès entre els 65 i els 74 anys. En les persones més grans d'aquesta edat, em canvi, no es van apreciar canvis significatius. Els autors del treball indiquen que, a diferència del que es fa en altres estudis mèdics, en aquest cas no es va poder comptar amb un grup de control que seguís exposat al fum perquè la prohibició era general.

M'agradaria esbrinar si aquí s'ha fet algun estudi semblant. Atesa l'existència de bars i restaurants que permeten fumar, seria un estudi més complicat, perquè caldria esbrinar si els casos registrats corresponien a persones que freqüentessin establiments amb fum. Per altra banda, això serviria per disposar del grup de control, que ha continuat exposat al fum (potser fins i tot seria un grup més nombrós que el de persones que han freqüentat sempre o gairebé sempre espais lliures de fum).

Tot i que des de fa anys es coneixen els efectes nocius del tabac, potser oferir unes dades que mostressin els efectes positius que la prohibició ha tingut en la salut del cor farien que una ampliació de la llei fos acceptada si més no amb resignació, pensant que és el millor per a la població.

Foto del web todocancer.org de l'Asociación Española contra el cáncer

4 comentaris:

Montse ha dit...

Estic tan d'acord amb tu. Jo també sóc de les que no entro a bars i que opto sempre pels ambients lliures de fum.

El que més ràbia fa és que, malgrat la llei, molts fumadors encara no respecten la resta de ciutadans i es posen a fumar tan tranquil·lament a les marquesines del bus, etc., tirant-te tot el fum a la cara. I, és clar, sempre és el no fumador qui acaba canviant-se de lloc. I encara ens diuen perepunyetes.

Lectora corrent ha dit...

És veritat; hi ha moltes persones que es posen a fumar sense pensar que, encara que siguin a l'aire lliure, el fum de la seva cigarreta pot anar a la persona que té al costat. Tampoc s'adonen de l'olor de tabac; o si se n'adonen no els molesta o potser fins i tot els agrada.

Anant de viatge, de vegades he hagut de demanar que em canviessin (i sempre demano habitació per a no fumadors!). En les habitacions d'hotel passa com en els bars on es permès fumar, que ara s'hi fuma molt més, perquè en els espais comuns no es pot fer. He entrat en habitacions on la pudor de tabac ho impregnava tot. Em nego en rodó a quedar-m'hi (amb els anys he après que, en els hotels, cal protestar; moltes vegades proven de donar primer les pitjors habitacions i si no dius res, els queden lliures d'altres millors).

enric ha dit...

A part de la incidència dels "fums" que ens cruspim els no fumadors, una cosa que m’indigna molt és amb la impunitat com es llencen milers de burilles, un cop mig consumides, per totes bandes: des dels cotxes, per les finestres dels edificis, pels carrers, a les platges, etc.

Lectora corrent ha dit...

A la meva escala, les reunions de la comunitat es fan a la porteria. Hi ha un veí que abans de la llei del tabac sempre fumava (un darrere l'altre) a les reunions i quan acabava una cigarreta, obria la porta i en llençava la burilla al carrer. I per l'escala de tant en tant també hi trobo burilles.

(Una no fumadora que conviu amb persona fumadora però domesticada: ha après que a casa cal sortir a fumar al balcó; i que les burilles es llencen a les escombraries --després de mullar-les, no fos cas-- i no dalt abaix del balcó.)