Cada vegada que surto de viatge, encara que siguin pocs dies, he d'anar en compte de no oblidar-me cap dels cordons umbilicals de què he parlat alguna vegada: els que alimenten els nostres aparells ja gairebé imprescindibles. M'enduc els carregadors de la bateria del mòbil i el de la càmera digital, a més de tots el cables de connexió del portàtil (sóc tan maldestra amb el ratolí tàctil, que sempre he d'endur-me'n el clàssic). Crec que a Mèxic les potes de les clavilles són planes; per tant, m'enduré també un adaptador.
De vegades m'enduc també una petita ràdio (una que fa uns 7 per 4 cm). I no duc un ipod perquè estic tan desfassada que encara no n'he fet servir mai cap. Tot això funciona amb electricitat, que sovint està emmagatzemada en una bateria o en piles. Els estris que funcionen amb bateria necessiten un carregador, que sol ser exclusiu per a cada tipus d'aparell, marca i de vegades fins i tot dins d'una mateixa marca no tots els models tenen un mateix tipus de carregador. Els que van amb piles necessiten piles de recanvi o, si són piles recarregables, dur també el carregador.
Cada vegada que he de preprara l'equipatge penso si no seria hora que sortissin unes normes ISO per als telèfons mòbils, càmeres digitals i altres aparells que funcionen amb bateries, de manera que s'establís un únic tipus de carregador que servís per a qualsevol marca i per a qualsevol aparell. Us imagineu si no hi hagués unes normes ISO per a les targetes de crèdit i targetes de dèbit bancàries i en els caixers automàtics o en les màquines de les botigues hi hagués d'haver diversos forats per ajustar cada model te tarja?
1 comentari:
Quanta raó!
Que et provi el viatge i que hi facis moltes fotos, a Mèxic!
Publica un comentari a l'entrada