El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 5 de desembre de 2008

Gastronomia mexicana: els escamoles

Fa unes setmanes el diari britànic The Daily Telegraph va informar que la formiga Lasius neglectus s'està escampant per Europa. Aquesta espècie forània pot formar colònies que són cent vegades més grans que les de les formigues europees.

Si s'escampen molt i les seves colònies són tan grans, el nombre d'individus de cada generació deu ser també molt gran. Podrien usar-les per preparar un plat com aquest:

Potser semblen frijoles, però no ho són. Es tracta d'escamoles, larves de la formiga Liometropum apiculatum. Una exquisidesa de la cuina mexicana.

Foto: M. Piqueras

3 comentaris:

Olga ha dit...

N'has menjat?
A mi em faria una mica de cosa...

Lectora corrent ha dit...

Els vaig tastar. Embolicats en una 'tortilla' i amb acompanyats d'una salsa, i sense pensar massa què hi havia dins, els vaig trobar bons, però no em van entusiasmar.

Aquesta angúnia que ens fa menjar segons quines menges té una base cultural. Menjar insectes sencers torradets com els 'chapulines', o larves d'altres insectes, com els 'escamoles' o els 'chinicuiles', no ha de ser molt diferent a menjar camarons petits d'aquells que de vegades gairebé es poden menjar sense pelar. Tant la coberta dels camarons i gambes com la dels insectes està feta de quitina. Per què hauria de fer-nos angúnia menjar o xupar la d'un insecte i, en canvi, després de pelar unes gambes ens llepem els dits i la mateixa clofolla?

Olga ha dit...

I tant... tens tota la raó del món...però fa cosa així d'entrada.