Una placa situada en el número 1 indica que, en aquella casa, va néixer Adelaide Bono Cairoli (1806-1871), intel·lectual italiana i activista política, considerada con un model de "mare de la nació", entre d'altres, perquè quatre dels seus cinc fills mascles van morir en la lluita per la independència italiana. I en una casa que la seva família tenia a la riba del llac Maggiore, va estar-s'hi Garibaldi el 1862.
Adelaide Cairoli i els seus fills, que van lluitar en el Risorgimento italià
(Font: www.liberalsocialisti.org)
(Font: www.liberalsocialisti.org)
En el número 15, hi va viure Eugenio Montale (1896-1981), poeta, periodista i crític musical que va rebre el premi Nobel de literatura del 1975. (Podeu sentir-ne --i veure-- el seu poema La casa dei doganieri, en un web de video poesia).
Gairebé a l'altre extrem de via Bigli, a la façana del Palazzo Olivazzi (després Trivulzio) sengles plaques recorden un home i una dona. A l'esquerra de la porta principal n'hi ha aquesta (em va ser impossible fotografiar-le sense que es veiessin els llums de nadal que penjaven de la façana):
No és gens fàcil de llegir, ni tan sols al natural. Hi diu que, entre els anys 1894 i 1900, en aquella casa va viure Albert Einstein (1879-1955), i que sovint va tornar a aquella terra hospitalària. Afegeix sobre el gran físic: "Anava la llibertat cercant qui va elegir per a pàtria el món i va reconèixer confins només a l'univers."
A la dreta de la porta principal, hi ha la placa dedicada a la comtessa Clara Maffei (1814-1886; nascuda Elena Clara Antonia Carrara). En el seu saló va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i patriotes. El llibre Il salotto della contessa Maffei (R. Barbiera; Milano, Treves, 1895), disponible a Internet, descriu la seva vida en el context històric. Aquesta placa està molt desaprofitada; a la part inferior hi ha un gran espai buit, sense res. Per què no en farien les lletres més grans? per altra banda, el típic fil de l'electricitat (de vegades és de telèfon) impedia de veure-la sense cap obstacle al davant:
Pe fotografiar el portal de la casa vaig demanar a un cotxe que s'aturés un moment abans d'arribar-hi al davant. El carrer és molt estret, hi havia un embús i els cotxes gairebé no es movien.
Fotos: M. Piqueras (20.12.2008)
3 comentaris:
Però que interessant! Conec Itàlia gairebé de punta a punta, però Milà és la gran desconeguda: me n'hi vaig el dia 31 per posar-hi remei. Tindré en compte la via Bigli.
Com que no em podré comprar roba a les boutiques ni a les Vittorio Emmanuelle(ja m'agradaria), me n'aniré a mirar les plaques d'aquest carrer!
Petons!
Doncs si vols mirar més plaques, hi ha un web molt interessant on hi ha un llista de les plaques que hi ha a les façanes de les cases de Milà
http://tinyurl.com/7uktkm
I em sembla que en el web hi ha llistades plaques també d'altres ciutats italianes.
No et perdis les cases modernistes (Liberty, en diuen). N'hi ha a dues zones: una no molt lluny de l'església on hi ha el Sant Sopar de Leonardo i una altra en un barri més popular, no gaire lluny del parc on hi ha el museu de ciències naturals.
I t'aconsello de visitar l'exposició de René Magritte al Palazzo Reale, a tocar del Duomo (hi serà fins al 29 de març). Hi ha més d'un centenar d'obres seves. Em va fascinar.
Gràcies per les recomanacions, Mercè. Coneixia això de l'estil "Liberty". Precisament aquest estiu em vaig allotjar en un bed and breakfast "Liberty" a Càller (Sardenya). Era tan bufó que l'anunciaven com a "struttura di charme".
No veig l'hora d'escapar-me a Milà. La crida d'Itàlia!
Publica un comentari a l'entrada