dijous, 18 de desembre del 2008

Com se n'aprofiten!

Escric des de Milà, on m'han convidat a participar en una jornada sobre neurociències i dret que promet ser molt interessant. (Jo no em dedico ni a les neurociències ni al dret, però al final faran una taula rodona en què volen també l'opinió de persones relacionades amb la comunicació científica.) M'han instal·lat en un hotel de la cadena NH (els del senyor Núñez) i com que m'era necessari consultar el correu i algunes dades que necessito per a la taula rodona de divendres, he demanat què havia de fer per connectar-me a Internet. Hi ha diverses possibilitats: comprar una targeta per connectar-se mitja hora, per 5 euros; comprar-la per una hora, 10 euros; o contractar la connexió per un dia sencer, 25 euros.

Pel que fa als serveis d'Internet que ofereixen a la clientela, m'he trobat amb diversos tipus d'hotels: a) connexió gratuïta des de les habitacions o des d'uns ordinadors que posen a l'abast dels hostes en un espai públic (o ambs els portàtils que porti cadascú); b) connexió pagada, si es fa des de l'habitació, i gratuïta, si es fa des d'un espai públic de l'hotel; c) connexió pagada des de qualsevol lloc de l'hotel. Pel que fa a la connexió des de les habitacions, hi ha hotels on només hi ha connexió inalàmbrica, en d'altres que hi ha un endoll com els del router i en d'altres que és com els del modem.

I sobre els preus de connexió, allà on la fan pagar, també he trobat diversitat, però mai m'havia costat tant com en aquest NH (el 2007 vaig ser en un NH a Còrdova i també era car, però no tant). Em sembla que a casa meva pago menys --o per l'estil-- per la connexió mensual, tot i que la tarifa inclou també trucades telefòniques locals i interprovincials.

Normalment, els hotels on he estat en què no m'han fet pagar per l'ús d'Internet eren hotels més senzills, de dues i tres estrelles. A Lleida, em van deixar el mòdem i els cables i em pensava que em cobrarien una mena de lloguer per usar-ho, però no vaig haver de pagar ni cinc. En canvi, quan em toca anar a un hotel de més categoria, gairebé mai no m'escapo de pagar la connexió. No sé qui fa el negoci, perquè en el cas dels NH d'Itàlia, suposadament no és l'hotel, sinó una empresa que es diu HiPort. Tan bon punt et connectes a Internet, abans que puguis accedir a cap lloc, se t'obre la pàgina HiPort i et cal un nom i una paraula clau per poder navegar per la xarxa. I el nom i la paraula clau només els tens si pagues la categoria que hagis triat.

Aquests hotels s'aprofiten que avui dia molta gent carrega el despatx al damunt i necessita la connexió a Internet per poder continuar treballant. Abans s'aprofitaven que la gent havia de parlar per telèfon, i cobraven unes tarifes desorbitades per les trucades. Quan va començar a difondre's l'ús del fax, molts hotels cobraven més car el fax que el telèfon i fins i tot feien pagar per rebre fax. Amb l'ús com més va més difós de la telefonia mòbil, els telèfons de les habitacions dels hotels només se solen fer servir per trucar a la recepció si et cal alguna cosa. I amb la difusió del correu electrònic, el fax ha quedat ja com una relíquia. La gent que viatja molt sovint o que treballa molt fora de casa, ara ja porta una mena de mòdem que funciona com un telèfon mòbil i es connecta a un port USB de l'ordinador. Però les persones que encara estem en la fase de la connexió clàssica, hem de passar per l'adreçador i pagar el que ens demanin. Quin remei!