El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 8 de desembre de 2008

La diversitat de les llengües

Quan viatjo a un país del qual conec la llengua m'agrada buscar-hi --i encara més trobar-hi-- les diferències que hi pot haver d'una regió a una altra o entre la mateixa llengua parlada en països diferents. El castellà, estès per tants llocs, comprèn parlars molt diferents. A Amèrica hi ha diferències generals amb el castellà d'Espanya i també entre els països hispanoparlants d'aquell continent. De Mèxic, sabia que al volant del cotxe manejan i no conducen; que platican i no conversan; que toman i no beben; que mengen guajolote i no pavo; que en acabar els estudis se reciben i no se licencian; i que compren en la tienda de abarrotes y no de comestibles o colmado. A més de dir sovint allò de "¡ándele amigo!" a qualsevol cuate. Per cert, segons el Diccionario de la Real Academia Española, la paraula més famosa de Mèxic (chingar) és d'origen caló.

A l'avió d'Aeroméxico vaig descobrir el primer mexicanisme: jalar (per estirar), Ho deia a la porta del lavabo i ho deia a les instruccions de salvament de l'avió (aquelles que ningú no escolta ni llegeix). A l'aeroport de México DF, en fer el canvi d'avió em van demanar el pase de abordar (la tarja d'embarcament). A l'aeroport de Guadalajara, vaig haver de recollir l'equipatge en el lloc on deia reclamo de equipajes, i no m'havien pas perdut la maleta. En arribar a l'hotel i omplir el formulari, el recepcionista em va demanar amablement "regáleme su firma, por favor". En preguntar quina era la millor manera d'anar al centre de la ciutat, em van dir que amb taxi o en camión (per si de cas, hi vaig anar amb taxi).

En un diari, un titular deia "Ejecutan a cinco en Ciudad Juárez", però en el mateix diari hi havia un article d'opinió sobre el debat que hi ha entre els qui volen que es reestableixi la pena de mort i les persones que en són contràries. Les ejecuciones de Ciudad Juárez no eren penes de mort imposades per cap tribunal --si més no tribunals legals-- sinó que es referien a l'assassinat de cinc persones en diversos llocs d'aquella ciutat i i per causes també diverses.

He estat molt pocs dies a Mèxic i no he tingut massa contacte amb gent del poble, però la conversa amb alguns taxistes ha estat molt útil per sentir parlar persones del país que no estan immerses en un ambient suposadament cultural. I m'ha sorprès com de bé parlen els taxistes, fent servir termes que per a Espanya serien d'un registre culte. El taxista que em va dur a l'eroport, a més, em va fer una classe sobre les begudes obtingudes de plantes i sobre la fruita que es cultiva en el país. També em va dir que la seva ex era biòloga (em pregunto quina opinió deu tenir ell de les biòlogues ara que una d'elles és ja una 'ex' a la seva vida) i em va semblar entendre que era estrangera i havia anat a Mèxic a estudiar la producció del tequila. Va ser un plaer parlar amb aquells taxistes. M'hauria agradat poder enregistrar-ne les converses, per tornar-les a sentir després.

7 comentaris:

merike ha dit...

El teu blog és sempre tant interessant!
Luis Miguel - Inolvidable

Montseval ha dit...

I la pitjor de totes: "agafar". No es pot dir "cojer" ja que és com chingar, ni "tomar" que és beure; al final vaig optar per "agarrar", que és com ho diuen ells

martapiqs ha dit...

hola Mercè! molt entretingut el post :) (si, ja ho sé, em torno mandrosa i faig servir manlleus, ho sento)

Aquí Nicaragua també diuen "dirigir" (un carro) y "tomar", i com la Montse, tot i saber-ho de fa molts anys, jo també he trigat una mica a canviar el meu "coger" per "agarrar", simplement perquè jo abans només hauria utilitzat "agarrar" en contextos força específics per dir 'agafar fermament'. El cas és que els nicas en general coneixen aquestes paraules tan recorrents en castellà (español d'Espanya, diguem) i si dius "coche", "coger" o "conducir", t'entenen.

Per la meva banda, he començat a utilitzar el "vos" per la segona persona singular (tu) i el "ustedes" per la segona plural (vosaltres), perquè quan parlo de "vosotros" conjugant els verbs en 2a persona plural, els nicas no m'entenen gaire (es pensen que estic conjugant en 2a singular (tu) i em responen conseqüentment)

martapiqs ha dit...

me n'oblidava.. tinc pendent un post al meu blog per parlar d'aquestes diferències, però mentrestant, i com que has parlat del colmado, deixa'm dir que aquí de la tendeta de queviures de barri en diuen "pulpería" -graciós, eh?!

Lectora corrent ha dit...

Tot i que de vegades pugui dur a confusions, m'agrada aquesta diversitat dins d'una mateixa llengua. De vegades penso si, amb el temps, no arribaran a ser llengües diferents.

Les llengües, com els éssers vius, evolucionen. Si no hagués estat així, nosaltres encara estaríem parlant llatí (o potser iber!). Què passarà d'aquí a 400 o 500 anys? Serà possible que el spanglish hagi esdevingut una veritable llengua? Tenint en compte que en alguna universitat nord-americana avui dia ja s'estudia (per exemple a UMASS-Amherst), no sembla una predicció massa agosarada.

Espero que escriguis aviat alguna cosa en el teu bloc sobre la llengua a Nicaragua. Havia llegit en algun lloc això de "pulpería", però em pensava que era una peixateria.

(Ja sè que en català ortodox hauria d'escriure "l'spanglish", però em rebel·lo al que em sembla ignorància de la pronúncia anglesa per qui va fixar aquesta norma.)

martapiqs ha dit...

crec que l'spanglish es considera una llegua

(sobre la norma, a mi m'agrada apostrofar d'aquesta manera, perquè quan parlo en català, com la resta de catalans, pronuncio una neutra davant sp- de la llengua anglesa. Escriuria també l'Sport si aquest fos el nom propi d'un bar o l'FNAC)

Lectora corrent ha dit...

L'Sport i l'FNAC no em sembla que siguin comparables. En els segon cas és una paraula híbrida, entre sigla i acrònim. Com que sembla impossible pronunciar la efa i la ena juntes, es diu el nom de la primera lletra("ef", recordem que és una empresa francesa) i la resta com un acrònim: "efnac".

El cas de "sport" o de "spanglish" és una altra qüestió. Crec que si un text català inclou una paraula estrangera que comença amb essa líquida cal respectar la pronúncia --encara que desprès la majoria ens n'oblidem. I les que són estrangeres i s'incorporen a a la llengua solen dur afegida una "e" al principi (esport, escàner, estoc, etc.) Per què no podria dir-se'n "espanglix"? (o com calgui escriure-ho perquè el final sigui com el "ish" original). I per què no "estop"? Ho trobaria més coherent que aquest apòstrof que em fa tant de mal a la vista.