El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 21 de desembre de 2008

Flors que neixen fora de temps


De vegades hi ha arbres que floreixen fora de l'època habitual. Aquestes flors que veieu aquí al damunt són d'una prunera de jardí que hi ha a la piazza Santo Stefano, a Milà, prop de la Universitat i no gaire lluny de la Catedral. La foto està presa el 20 de desembre de 2008, quan suposadament l'arbre hauria d'estar en la seva fase de repòs hivernal, esperant l'arribada de la primavera per tornar a fer flors i brotar.

El pruner florit de la piazza Santo Stefano de Milà

El mes de novembre també vaig veure un altre prunera florida, i bastant lluny del de Milà: en un pati interior d'una casa de Barcelona, en el districte de les Corts. L'hi vaig fer també una foto, però no m'hi vaig poder apropar i potser no s'aprecia prou bé (si cliqueu damunt la foto, podreu veure-la engrandida):


Les plantes perennes de fulla caduca no tenen un calendari que els indiqui de manera fixa --d'acord amb el "nostre" calendari-- quan és l'època en què han de treure les fulles, quan han de florir i quan han de despullar-se per començar l'època de repòs. El conjunt de diversos factors ambientals --temperatura, hores de llum, humitat, nutrients disponibles, etc.-- i de la seva constitució genètica determina les normes del seu cicle biològic.

Hi ha un factor ambiental que segueix sempre un mateix model: la durada del dia (del dia entès com alternança d'hores de llum i de foscor). Sabem les hores de llum que tindrà un dia determinat de l'any, tot i que la lluminositat pugui variar depenent de la nuvolositat. Hi ha altres factors, com ara la temperatura i la humitat, que no segueixen un model uniforme en les seves variacions al llarg de l'any. Això fa que el comportament habitual de les plantes pugui alterar-se. Per exemple, en un any de sequera les fulles dels arbres poden caure en ple estiu. És una manera que té la planta de protegir-se i evitar que l'aigua que conté s'escapi a l'atmosfera. I quan una planta és il·luminada de manera contínuada o es troba en un ambient escalfat artificialment, el seu cicle també pot canviar.

Pel que fa a la floració de les plantes, la llum és un dels principals factors que determinen quan es produïrà. La reacció fisiològica d'una planta a la durada del dia i de la nit (el fotoperiodisme) té una base genètica i cada espècie pot reaccionar de manera diferent. Hi ha plantes de dia llarg, que necessiten un mínim d'hores de llum per començar a florir; solen ser les que floreixen al final de la primavera. D'altres són de dia curt i només floreixen si les hores de llum no superen una determinada durada (per exemple els crisantems o la flor de Nadal). També n 'hi ha de dia neutre, en les quals la durada del dia no té influència sobre la floració. I també hi ha plantes de dia intermedi, en les quals la floració es produeix només entre un mínim i un màxim d'hores de llum.

Apart de la llum, altres factors poden influir en la floració. Un d'ells és la vernalització. Hi ha plantes per a la floració de les quals és fonamental haver estat sotmeses abans a baixes temperatures. Suposo que això explica per què moltes plantes que floreixen a començament de primavera no ho fan de nou a finals d'estiu o a la tardor, quan la durada del dia torna a ser igual que en el moment de la seva floració.

No sé de quin tipus deuen ser les pruneres pel que fa a l'efecte de la llum en l'estimulació de la floració, però penso que potser depengui de la vernalització. Si mal no recordo, a l'octubre vàrem tenir uns dies de molt de fred i després el temps es va suavitzar bastant. Potser això va ser la causa de la floració de la prunera del pati de les Corts? Potser a Milà hagi passat una cosa semblant, setmanes de fred seguides de bonança tardorenca, i per això també ha florit la prunera de la piazza Santo Stefano?

Fotos: M. Piqueras