dimarts, 20 de juliol del 2010

Presència algueresa a Barcelona

Panoràmica de l'Alguer (M. Piqueras, març 2009)

Aquests dies se celebren a Barcelona unes jornades de trobada amb l'Alguer, una activitat més en el marc de la commemoració dels 50 anys de la recuperació de les relacions entre l'Alguer i Barcelona. Dilluns (19 de juliol 2010) hi va haver un acte acadèmic a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), seguit d'una degustació de productes algueresos (formatge, llonganissa, pa, olives, vins...). I avui (20 de juliol), també a l'IEC, hi ha hagut un recital de cançons alguereses. Per altra banda, la representació de l'Alguer que ha vingut a Barcelona ha estat rebuda a l'Ajuntament de Barcelona i al Parlament de Catalunya, i demà anirà a Montserrat, on es trobaran amb la comunitat d'aquell monestir.

Dels ponents de la secció d'ahir cal destacar Carlo Secchi, que va ser síndic de l'Alguer i actualment és membre del Parlament de Sardenya. Secchi, conegut des de fa anys per la seva catalanitat --o algueritat, digueu-li com volgueu--, va fer un resum de la història de la presència catalana a l'Alguer (es remunta al segle XIV) i de l'evolució cultural i lingüística que ha tingut la ciutat. Per altra banda, va recordar que Càtller (Cagliari), actual capital de Sardenya, va ser durant molt de temps una ciutat catalana. Malgrat agrair els llaços d'amistat i col·laboració amb moltes entitats catalanes, Secchi va ser bastant crític amb l'actitud de determinades institucions catalanes que veuen l'Alguer com un fet singular que per una part voldrien preservar, però per una altra, sembla que vulguin fer passar per l'adreçador, pel que fa a la llengua.

És evident que tants segles de contacte amb la llengua sarda primer i amb la llengua italiana després han deixat la seva petjada en el català de l'Alguer. De la mateixa manera que el castellà i l'àrab l'han deixada a Catalunya i que el francès l'ha deixada a les comarques de la Catalunya Nord. Secchi no entén que la Secció Filològica de l'IEC no pugui acceptar l'existència d'una varietat algueresa com accepta la valenciana, la balear, etc. Secchi reivindica els sardismes de l'alguerès i es pregunta per què no els podria emprar si, a Barcelona, l'Ajuntament pot fer propaganda --en català-- de la ciutat amb un eslògan que inclou un castellanisme: "Barcelona posa't guapa".

De tota manera, va mostrar-se preocupat per la situació de l'alguerès. Tot i que ara hi ha més gent que l'estudien i l'entenen i el poden llegir i escriure, el nombre de persones que el parlen habitualment ha disminuït molt. (A qQuè em recorda, això?)

En el recital de cançons d'avui, les veus han estat les d'Agustí Sales i Marta Soggiu, que han estat acompanyats al piano per Ramon Dore. La mostra de cançons ha estat variada, algunes de serioses, altres d'alegres; cançons d'amor, cançons de nostàlgia, d'amor per la terra i la natura... Sales fins i tot ha cantat una havanera que em sembla que deu ser de la Costa Brava i no pas de l'Alguer (Lola la tavernera). De les que ha cantat Sales, em quedo amb Lo nassaiolo, la història del pescador que va a calar les seves nanses (...Oh pescador!, Oh pescador!, alça la vela i posa el timó...). I de les cançons ofertes per Marta Soggiu, em quedo amb La cadernera (...mai més no cantarà la cadernera per les bardisses fresques de rosada...). No he trobat cap vídeo d'aquests cantants, però sí que he trobat La cadernera en una meravellosa versió de Maria del Mar Bonet:



Per cloure el recital, els dos cantants i el pianista han actuat plegats i han ofert la cançó Alguer mia, que tampoc trobo per cap d'ells, però sí en una versió d'una coral:



Aquesta última cançó, l'han haguda de repetir i el públic ha afegit les seves veus a la dels músics.

Si us ha interessat aquesta entrada, potser us poden interessar aquestes altres:
Cròniques alguereses (1)
Cròniques alguereses (2). El parc natural de Porto Conte
Cròniques alguereses (3) Curiositats alguereses
Cròniques alguereses (4) El perill de l'especulació urbanística
Cròniques alguereses (5) L'èxode istrià de la postguerra
Cròniques alguereses (6) El petit príncep: connexió sarda

2 comentaris:

Anònim ha dit...

correcció : "A què em recorda, això?" (sense la "a" catanyola)

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies per la correcció. Error automàtic, perquè estic tipa de corregir aquesta 'a' davant del complement directe. Encara que sigui políticament incorrecte, aquest error m'ha recordat aquell refrany que diu que cap geperut es veu el seu gep.