El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 25 de setembre de 2009

Dia del Deute Ecològic

Hem guanyat dos dies respecte al 2008. L'any passat, el Dia del Deute Ecològic va ser el 23 de setembre i enguany la data és avui, 25 de setembre. Però, què se celebra o commemora aquest dia? Què vol dir "deute ecològic"? Més que per celebrar-ho, és per entristir-se'n. És el dia de l'any en què els recursos consumits per la humanitat superen els recursos que el món genera l'any corresponent. Si fa no fa, vol dir que s'ha estirat més el braç que la màniga. Seria com el dia que cal demanar un préstec al banc un cop ens hem gastat els nostres diners.

El càlcul del deute ecològic es fa a partir de dues variables ambientals: la petjada ecològica i la biocapacitat. La petjada o empremta ecològica es defineix com l'àrea ecològicament productiva que és necessària per a satisfer la mitjana del consum d'una determinada comunitat humana de manera indefinida. Per al seu càlcul es tene en compte cinc factors: alimentació, habitatge, transport, bens de consum i serveis. La biocapacitat és la superfície necessària per a satisfer l'esmentada mitjana de consum.

El 1986 va ser l'any que per primera vegada l'economia ecològica humana va tenir números vermells. Fins aleshores, el consum humà de recursos naturals no havia ultrapassat la capacitat de la Terra per regenerar-los. I el 1987 va ser el primer any que es va "celebrar" el Dia del Deute Ecològic. Aquell any, el dèficit va començar el 19 de desembre. Des d'aleshores el Dia s'ha anat avançant. El 1995, va ser el 21 de novembre; el 2000, l'1 de novembre; el 2005, el 20 d'octubre; i el 2008, el 23 de setembre. Enguany hem fet un pas de puça vers la recuperació. Dos dies semblen molt poc, però és un signe positiu. Tant de bo anem pel bon camí. Però em temo que aquest canvi de signe pugui estar causat per la crisi econòmica i no perquè els humans ens sentim més responsables. Els temps ho dirà.