El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Petites estafes d'avui dia

La Vanguardia es fa ressò avui de les pràctiques abusives de les companyies aèries low-cost, que fan que el cost final del vol no sigui sempre tan low-cost. Enguany m'he vist forçada a viatjar diverses vegades amb Ryanair perquè és l'única companyia que té vols directes a alguns llocs on he hagut d'anar, i puc assegurar que el diari no es queda curt en la seva denúncia.

El mes de març, el preu brut d'un bitllet Girona-Pisa em va costar 119,80 euros (el vaig comprar pocs dies abans de fer el viatge i vaig pagar molt més que altres persones que l'havien comprat amb força anticipació). Però al final vaig pagar... 230,47 euros! Per facturar l'equipatge (15 kg màxim), 20 euros. El fet de facturar la maleta significava que no podia agafar la targeta d'embarcament per Internet, i vaig haver de pagar 20 euros més per "Airport check in". El meu genoll, que encara es ressentia de l'operació del menisc, i la meva malmesa columna m'aconsellaven agafar priority board, que significa que tens prioritat per pujar a l'avió i seure a les primeres files; 6 euros més. (Quan trio aquesta modalitat confio que no hi hagi molta gent que ho faci, altrament hauria de fer cua igualment.) Per pagar amb targeta de crèdit, 10 euros (si es fa amb Visa electron no cobren cap càrrec), més 40 euros d'impostos, i així fins a la quantitat esmentada.

Demà torno a volar a Pisa amb Ryanair. Aquesta vegada he pogut comprar el bitllet amb més antel·lació i no m'ha costat tan car. Per altra banda, he decidit limitar-me a dur només equipatge de mà, cosa que per a mi és un gran sacrifici, però un bon exercici; tinc tendència a omplir la maleta de moltes coses que després no faig servir, però porto "per si de cas". Avui he estat fins i tot pesant algunes peces de roba per triar-ne les més lleugeres. A Ryanair, quan diuen "una" peça d'equipatge de mà vol dir això, "UNA". És a dir, que no pots dur la típica bossa de les senyores i a més una maleta o bossa de viatge, perquè això ja ho consideren dues peces. M'he preparat una armilla d'aquelles amb moltes butxaques, que substituirà la bossa durant el vol; i he triat la bossa més lleugera que tinc, que viatjarà dins l'equipatge de mà. Però hi ha despeses afegides que no he pogut evitar, com pagar per treure la targeta d'embarcament, impostos, etc. O sigui, que una altra vegada em sento estafada, però menys que al març.

Hi ha persones que han denunciat els abusos d'aquestes companyies i en alguns caso els han hagut de retornar part dels extres obligatoris. Però quan t'estafen a petita escala, sovint val més el temps que es perd que no pas el que es pugui recuperar i molta gent passa de reclamar o denunciar.

Una altra petita estafa, però segurament gran per a qui la fa, perquè afecta molta gent, és el cobrament de les despeses de "correspondència" que fa la més gran caixa d'estalvis de Catalunya. Em sembla una estafa, per diversos motius. En primer lloc, quan van decidir cobrar per un servei que sempre havia estat gratuït, haurien hagut de preguntar a la clientela si volien seguir rebent la correspondència o triar una altra alternativa: recollir el correu a l'oficina on es té el compte o recollir-lo de manera virtual, a través d'Internet. Per altra banda, cada vegada que envien extractes dels comptes i targetes de crèdit, rebuts, avisos de transferèncias, etc., inclouen dins el sobre propaganda del seus serveis i productes.

Pagar per aquesta correspondència significa està subvencionant una part de les despeses de la publicitat que fa aquesta caixa d'estalvis. Avui he anat a queixar-me i m'ha retornat els diners que m'havien cobrat per la correspondència. No sé si deu haver estat perquè em temen o perquè callés; o perquè, com diu el refrà castellà, el que no llora no mama. Però no és això, senyors; no és això. A quanta gent que no gosi protestar li seguiran cobrant aquesta despesa?

2 comentaris:

Olga ha dit...

Lo de les comissions i les caixes és tot un món... Jo el que no suporto sentir és, al cap de l'any, quan diuen els beneficis que tenen.

La lectora corrent ha dit...

Les caixes no en poden tenir, de beneficis. De fet, no és que no en tinguin, sinó que no van a parar a mans d'accionistes; han d'invertir-los en obres socials. Per això tenen totes fundacions, que és on teòricament van a parar els beneficis generats per l'activitat bancària.

El que no entenc és que s'aprofitin de la clientela, si la seva finalitat no és el lucre.