La connexió wifi no arriba a les habitacions i he instal·lat el meu "despatx" al claustre, on hi ha les taules per esmorzar. Cada cop que aixeco la vista de l'ordinador veig això:
El campanar pertany a l'església, que és la part més antiga del convent, del segle XIV, i es va construir sobre els fonaments d'un anterior convent de monges dominiques. El 1426 van cedir-lo al franciscans, que el van ampliar i van construir el claustre actual. Ara està pintat d'aquest color ocre tan característic de molts edificis italians, però les columnes les han deixades al natural. Són de pedra calcària i estan molt malmeses, però m'agraden així, que se'ls noti que tenen segles.El 1866 el convent va deixar de fer-se servir i el 1876 es va cedir a l'Ajuntament de Pisa, que el 1885 hi va instal·lar un llatzeret Més tard, ja en el segle XX, va tenir diversos usos i finalment, el 2000, l'Ajuntament va decidir restaurar-lo i habilitar-lo com a hotel, tot respectant al màxim les seves característiques originals. Com correspon al lloc, les habitacions són molt austeres, però s'hi està força bé. I esmorzar en aquest claustre o treballar-hi com estic fent ara, no té preu.
A primera hora ja he vist que el temps era rúfol i mentre esmorzava ha començat a ploure. És una pluja intermitent, que a estones cau amb molta força i de tant en tant s'atura. Ara cau suaument, fent una remor agradable, relaxant, que m'acompanya en el treball.
2 comentaris:
Gaudeix d'Itàlia tant com jo de llegir-te.
Gràcies, Amparo. La meva estada italiana acaba d'aquí a unes hores i he procurat treure'n el màxim profit tant pel que fa al congrés que m'ha dut aquí com a través de l'exploració de la ciutat o l'escapada a Florència d'ahir.
Publica un comentari a l'entrada