El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Santa Croce in Fossabanda

El congrés no comença fins després de dinar i m'he quedat treballant a l'hotel. L'albergo Santa Croce in Fossabanda és un antic convent situat fora del centre de Pisa, però en aquesta ciutat no hi ha res lluny de res. En cinc minuts s'arriba al Lungoarno, el passeig que voreja el riu, i seguint-lo, de seguida s'arriba al centre històric.

La connexió wifi no arriba a les habitacions i he instal·lat el meu "despatx" al claustre, on hi ha les taules per esmorzar. Cada cop que aixeco la vista de l'ordinador veig això:

El campanar pertany a l'església, que és la part més antiga del convent, del segle XIV, i es va construir sobre els fonaments d'un anterior convent de monges dominiques. El 1426 van cedir-lo al franciscans, que el van ampliar i van construir el claustre actual. Ara està pintat d'aquest color ocre tan característic de molts edificis italians, però les columnes les han deixades al natural. Són de pedra calcària i estan molt malmeses, però m'agraden així, que se'ls noti que tenen segles.

El 1866 el convent va deixar de fer-se servir i el 1876 es va cedir a l'Ajuntament de Pisa, que el 1885 hi va instal·lar un llatzeret Més tard, ja en el segle XX, va tenir diversos usos i finalment, el 2000, l'Ajuntament va decidir restaurar-lo i habilitar-lo com a hotel, tot respectant al màxim les seves característiques originals. Com correspon al lloc, les habitacions són molt austeres, però s'hi està força bé. I esmorzar en aquest claustre o treballar-hi com estic fent ara, no té preu.

A primera hora ja he vist que el temps era rúfol i mentre esmorzava ha començat a ploure. És una pluja intermitent, que a estones cau amb molta força i de tant en tant s'atura. Ara cau suaument, fent una remor agradable, relaxant, que m'acompanya en el treball.

2 comentaris:

amparo ha dit...

Gaudeix d'Itàlia tant com jo de llegir-te.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Amparo. La meva estada italiana acaba d'aquí a unes hores i he procurat treure'n el màxim profit tant pel que fa al congrés que m'ha dut aquí com a través de l'exploració de la ciutat o l'escapada a Florència d'ahir.