El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 4 de setembre de 2009

Llambordes de fusta

És possible que n'hi hagi a més ciutats i pobles, però jo no recordo haver-ne vist enlloc més que a Cracòvia. Les llambordes de fusta eren en el pati d'entrada d'una casa a l'antiga --i enorme-- plaça del mercat, Rynek Glowny:


Foto: M. Piqueras (juny 2006)

5 comentaris:

Met ha dit...

Vols dir que eren de fusta? Ara hi ha la moda de col·locar taulons damunt el ciment fresc per tal que s'hi gravin els nuosos i les betes de la fusta.

La lectora corrent ha dit...

Segur; de lluny pot enganyar, però de prop es notava molt bé que les llambordes eren de fusta. Després de posar-ne aquí la foto se'm va acudir esbrinar si hi havia altres llocs on haguessin pavimentat els carrers amb llambordes de fusta i he trobat en un llibre de Google llibres (Performance of road pavements) que a partir de 1850 moltes ciutats europees van introduir les llambordes de fusta com una alternativa menys sorollosa a les de pedra. I que a Londres va continuar fins a la dècada de 1950.

Als Estats Units, en canvi, aquest tipus de paviment no es va generalitzar, però se'n van fer unes proves a Nova York i a Filadèlfia.

Segons vaig trobar per la xarxa, a Filadèlfia encara avui dia hi ha un carrer (Camac Street) amb llambordes de fusta.

Met ha dit...

És curiós... i més que s'utilitzés en zones humides. M'imagino que serà fusta tractada, com les travesses del tren.

Toby ha dit...

Durant anys vivia a un bloc de pisos que tenia una entrada des del carrer cap a un pati interior, i el terra era de llambordes de fusta, ben iguals que els de la foto. Era al número 6 del carrer Bonavista, a Gràcia, tocant al passeig de Gràcia. Quan vaig deixar el pis, ara fa deu anys, encara hi eren, i espero que encara hi siguin. No n'he vist enlloc més, ni a Barcelona ni més enllà.

Mercè Piqueras ha dit...

Toby, gràcies per la informació. algun dia que vagi per aquella zona miraré si ho localitzo per comprovar si encara hi són.