El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 28 de setembre de 2009

Mascotes?

Des de fa alguns anys, a les cases ja no hi ha "animals de companyia" ni tant sols "animals" (hi ha qui té una tortuga, una serp, una iguana o insectes i sempre he dubtat que aquests animals facin companyia). Ara tothom té mascotes. Però, què és una mascota? Segons el Diccionari de la llengua catalana (el DIEC), una 'mascota' és una "persona, animal o cosa que hom considera que porta sort".

Si la meva gata em porta sort, no me n'he adonat. És a casa des de fa setze o disset anys i durant aquest temps ens han passat coses bones i dolentes. Devia fer vacances quan les coses han anat maldades?

Cobi era una mascota (la dels jocs olímpics de Barcelona) i Fluvi, la gota d'aigua de l'Expo de Saragossa, n'era una altra, tot i que no sé si cap d'elles va portar molta sort. I la meva gata? Companyia, me'n fa molta; ens la fem mútuament. Però dur-me sort...? No ho crec.

Nota: El Diccionario de la lengua española ha incorporat el sentit d'animal de companyia per a 'mascota'. Suposo que, si en català, continua la introducció del terme amb aquest sentit, el DIEC haurà d'acceptar-lo també. Al cap i a la fi, les llengües no les fan les acadèmies, sinó les persones que les parlen .

1 comentari:

Marion ha dit...

Sempre passan coses bones i dolentes. Sino las coses bones no serian tan bonas!
Salut!