El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 11 de setembre de 2009

La comissaria virtual (25): el campanar de la Universitat de Barcelona

Passo sovint per la plaça Universitat i he anat seguint les obres de restauració del campanar de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. En vaig parlar aquí. Ara les obres ja han acabat i el campanar, de ferro, està de nou en el seu lloc:

Carilló de la Universitat de Barcelona, 10.09.2009

La Vanguardia es feia ressò ahir d'aquesta obra i la seva finalització:

En el peu diu: "Durante la restauración se desmontó la estructura metálica del campanario, que se trasladó a un taller especializado, con las campanas..."

Un taller especializado? A les fotos que vaig publicar aquí el 4 d'abril, el campanar tot just s'havia desmuntat i podria ser que encara no se n'haguessin dut les peces al taller especialitzat. És possible que després s'enduguessin alguna peça del campanar, però la major part de la restauració es va fer in situ, en el jardins de la Universitat, entre l'edifici històric i el modern edifici del carrer Aribau. Aquests darrers mesos, de tant en tant hi he passat pel davant, i també per l'interior del jardí, i sempre hi he vist aquelles carcasses de ferro i una campana (potser l'altra fos la que anés al taller especialitzat). Per restaurar la part inferior del campanar, que és molt alta, fins i tot hi van fer una bastida. Així és com estava el 4 de juny (en la segona foto, s'aprecia la situació de l'estructura en relació a la torre del rellotge):



Ahir vaig tornar a passar per aquell indret. Se'm va fer estrany no veure-hi cap campana ni peces del campanar pel jardí. Ja m'hi havia acostumat.

Fotos: M. Piqueras, 2009