dijous, 9 d’abril del 2009

Una de les pitjors coses que et pot passar en setmana santa

Una de les pitjors coses que et pot passar en setmana santa, si has decidit fer un viatge o marxar a la segona residència --suposant que en tinguis-- és que se t'espatlli el cotxe just el dia abans de marxar. Però si havies planejat que, mentre la majoria d'urbanites abandonen la ciutat, tu et dedicaries a acabar una feina urgent, que has de tenir llesta el següent dimarts, segurament una de les pitjors coses que et pot passar és que se t'espatlli l'ordinador, i que si trobes algú que creus que et podria trobar una solució, et digui que és un problema de hardware i hauràs de dur-lo a la casa. Però encara et podria passar una cosa pitjor: que no haguessis fet còpia del teu treball des de fa setmanes, perquè mai penses que aquestes coses et poden passar a tu.

Doncs això em va passar ahir! Però com que tot es pot solucionar menys la mort (per això m'he referit a "una de les pitjors" coses que et poden passar, però no a "la pitjor"), podré seguir treballant, tot i que no sé encara si la feina que vaig fer ahir la recuperaré. Podré seguir treballant, però no amb el meu ordinador, sinó amb un que m'han deixat (gràcies, Aitor). I d'aquí a una estona sabré si va quedar guardada en el disc dur la feina feta ahir, quan va passar el desastre: la pantalla va començar a tremolar convulsivament, com si tingués un atac d'epilèpsia o estigués a l'epicentre d'un terratrèmol (un tremolor que no era físic, només tremolava allò que es veia a la pantalla), el ratolí no servia de res, ni les tecles per fer una sortida forçada; vaig haver de parar l'ordinador prement el mateix dispositiu que per engegar-lo. Després vaig intentar engegar-lo de nou i feia soroll, però la pantalla es mantenia negra. Ho he provat de nou aquest matí, pensat que potser després d'unes hores de repòs se n'hauria oblidat, però ha estat en va. (Per cert, per què, en l'apartat de solució de problemes del llibret de referència ràpida, diu "La pantalla del equipo está en blanco"? Devien pensar que era políticament incorrecte dir "está en negro"?)

Ara tinc tot el contingut del meu ordinador --el seu disc dur: més de 20.000 arxius!-- instal·lat en una unitat externa, que fa uns 8 per 12 centímetres i poc més d'un centímetere d'alçada. Fa un moment l'he connectada a aquest ordinador d'emergència (gràcies de nou, Aitor, per deixar-me el portàtil, i per dedicar una part del teu temps a rescatar el meu disc dur). Aviat sabré què va passar amb l'arxiu amb què vaig estar treballant ahir.

I després d'un dia sencer perdut per aquest problema, em sembla que, com fan altres que aquests dies tanquen la paradeta del seu bloc per vacances, jo haure de fer-ho també, però pel motiu contrari. Potser hauria de posar-hi un cartell que digui "tancat per treball", perquè fins dimarts m'hauré de concentrar gairebé les 24 hores del dia en la feina pendent.

Nota 1: l'Aitor que m'ha solucionat --dins d'allò que ha estat possible-- el problema de l'ordinador, no sé si deu estar molt tranquil sabent que el seu portàtil és en les meves mans. Una vegada que li vaig dur també l'ordinador, perquè em feia coses rares i em semblava que devia tenir algun virus, després d'una anàlisi profunda va arribar a la conclusió que el virus que tenia el meu ordinador es deia "usuària".

Nota 2: L'Aitor és (era) el bebè a qui em referia en el meu comentari d'ahir, quan vaig dir que va ser el primer a fer servir dodotis en la família.

4 comentaris:

zel ha dit...

bUFFFF, JA M'HI HE TROBAT!

És una cosa que et dóna per moments la sensació de pànic global, com si et despullessin de tot!!!! Vaja, sort de l'amic!

Miquel Duran ha dit...

Mercè, dues coses:
L'estiu de 2006 me'n va passar una de semblant, però a més em va caure a terra el disc amb la còpìa de seguretat.
http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2006/en-murphy-i-el-meu-disc-dur.html

I com deia ahir al meu blog: Jo sóc jo, les meves circumstàncies, el meu ordinador, el meu arxiu, el meu blog i la meva xarxa social. Segurament que s'ha constatat aquesta frase un cop més.
http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2009/jo-circumstancies-arxiu-web-xarxes-socials-reflexions-20-primaverals.html

Ànim des de Girona!

Miquel

Met ha dit...

En moments d'aquests és quant el món se't cau a sobre, i més si saps que mitja humanitat està de vacances i a tu et toca pencar el doble sense saber del cert si t'haurà servit de gaire.
Ànims, és el teu calvari particular aquesta setmana santa.

Molt bona reflexió aquesta que fas: (Per cert, per què, en l'apartat de solució de problemes del llibret de referència ràpida, diu "La pantalla del equipo está en blanco"? Devien pensar que era políticament incorrecte dir "está en negro"?)
Crec que és el llenguatge políticament correcte aplicat a la informàtica. De fet, als ordinadors no els només saben distingir un 1 d'un 0.

La lectora corrent ha dit...

Gràcies pels vostres ànims. Estic encara amb el portàtil prestat, però espero que en un dia o dos en tindré una altra vegada un de meu. Com que fa pocs dies vaig fer anys, m'autoregalaré un ordinador. Avui ja he anat a veure'n alguns.

I per sort no havia decidit anar de vacances. Dissabte a la tarda havia d'anar a un lloc --sense moure'm de Barcelona-- i se'm va acudir agafar el cotxe perquè la ciutat era deserta. Doncs em vaig trobar que s'havia quedat sense bateria!

L'endemà al matí vaig telefonar al RACC i en menys de mitja hora el mecànic ja era al meu garatge i m'estava canviat la bateria. Si això m'hagués passat en algun dels llocs de turisme on va anar tanta gent que va abandonar la ciutat, o en una carretera, segurament hauria hagut d'esperar molt més.