La caseta i l'hortet (insectes per al Max)

Nota preliminar: Tot i que aquests dies penso tancar la paradeta del bloc, faig una excepció per dedicar aquesta entrada al Max, que si no em descompto, avui fa set anys.

Max, l'any passat et vaig explicar algunes coses sobre els microbis. Te'n podria explicar moltes més, perquè de microbis n'hi ha de moltes menes, fan moltes coses i viuen per tot arreu, però avui et parlaré d'uns altres éssers vius: els tèrmits.

Què són els tèrmits, deus pensar? Doncs són uns insectes, un grup molt gran d'animals de mida petita i gairebé sempre (però NO sempre) amb ales, que comprèn les abelles, les mosques i els mosquits, els escarabats, les formigues, les abelles, les papallones, les cuques de llum i milers i milers d'altres bestioles. I també els tèrmits.

Als tèrmits hi ha qui els anomena formigues blanques pel seu aspecte, tot i que no són formigues. Els tèrmits són insectes d'un grup que s'anomena isòpteres, mentre que les formigues, junt amb les abelles, formen un altre grup que s'anomena himenòpters. De tota manera, no és estrany que molta gent pensi que són formigues, perquè el seu aspecte no és molt diferent del d'una formiga. Fixa't en aquest tèrmit de la foto:

Tèrmit menjant fusta
Foto: Althepal (Wikipedia / Creative Commons)

T'has fixat que el peu de la foto diu "tèrmit menjant fusta"? T'imagines que a l'hora de dinar quan anessis a taula et trobessis en el plat un tros de tronc d'arbre o la pota d'una cadira vella? A més del fàstic que et pogués fer, no te'ls podries menjar. Ni tu, ni jo, ni cap altra persona. Els tèrmits tampoc podrien menjar fusta si no fos perquè dins del seu budell tenen uns microbis que els ajuden a transformar la fusta en altres substàncies que ells ja poden assimilar. (Encara que no pensava parlar-te de microbis, ara surten per aquí. I és que, com t'he dit, viuen per tot arreu, fins i tot a l'interior de molts animals i plantes.)

Hi ha tèrmits que només mengen fusta seca (amb l'ajut dels microbis que tenen dins) i el seu aliment (o sigui, la fusta) el poden obtenir de diferents maneres. Alguns s'instal·len tranquil·lament en cases de fusta o dins dels components de fusta de les cases (portes, bigues, mobles) i menja que menja poden arribar a destruir la seva pròpia casa. D'altres viuen en cases pròpies, subterrànies i recullen ells mateixos la fusta, que poden ser trossets de branquillons que trobin pel bosc. Hi ha tèrmits que són molts refinats i no es conformen a menjar només fusta: poden menjar fruita fresca o seca i fulles de plantes. Però el súmmum del refinament en els tèrmits el trobem en un grup (els anomenats tèrmits superiors) que menja fongs. Els fongs són un grup d'organismes que inclou els bolets; tots els bolets són fongs, però no tots els fongs són bolets.

No pensis que els tèrmits menjadors de fongs surten al camp a caçar bolets i comencen a devorar el primer que es troben. Són tan refinats en els seus gustos, que només els agrada un tipus de bolet i per tenir-ne sempre de disponibles, ells mateixos els cultiven en horts subterranis, com una persona pot cultivar amb molta cura, en el seu hort, una varietat de tomàquets molt especial o una verdura que no es troba fàcilment en el mercat.

Els tèrmits cultivadors de fongs viuen en unes cases que poden ser molt grans. En proporció a la seva mida, seria com si visquessin en gratacels. Fixa't en aquestes dues cases de tèrmits:

Termiter a Tanzània
Foto: Vierka Maráková (Wikipedia / Creative Commons)

Termiter al nord d'Austràlia
Foto: Yewenyi (Wikipedia / Creative Commons)

Els arbres que es veuen a les fotos ens donen una idea de la grandària dels termiters, que és el nom que es dóna al lloc on viuen els tèrmits (de la mateixa manera que diguem formiguers als llocs on viuen les formigues). Poden arribar a tenir fins a tres metres d'alçada i en un termiter hi poden viure fins a dos milions de tèrmits (molts més que el nombre d'habitants de Barcelona!). A les fotos només es veu el volum de la part del termiter que sobresurt del nivell del terra. Amb els termiters, però, passa com amb moltes cases modernes, que de vegades tenen molts pisos subterranis. En les cases dels humans, normalment els subterranis estan dedicats a pàrquings o a magatzems. En els termiters, en proporció, hi ha molts més pisos subterranis; poden ser el doble de profunds que la part que sobresurt del terra, O sigui, que un termiter que tingui un metre d'alçada, pot tenir dos metres de profunditat. I allà, en el subsol, és on es troben els horts on crien els fongs.

Els tèrmits treballen contínuament i amb molta cura en els seus horts, com si es tractés d'un hivernacle on es cultivin verdures per als millors restaurants: preparen la terra amb fullaraca i altres restes de plantes, fan servir adobs, van retallant les parts que creixen més del compte, eliminen qualsevol altre planta o fong que comenci a créixer en el mateix lloc. Si no els toqués ningú, si ningú no retallés els filaments que van creixent, aquells fongs acabarien formant bolets. Aquells filaments subterranis buscarien la superfície del sòl i es formaria un bolet. (Tots els bolets tenen uns filaments -- com si fossin tiges-- subterranis i només quan hi ha humitat i la temperatura és adequada es forma el bolet, que és la part que veiem i que en molts casos ens mengem.) El tèrmits van retallant els filaments dels fongs i en els extrems es van formant unes boletes o bastonets, que és allò que es mengen i els agrada tant.

Si una persona hagués dissenyat un termiter segurament no ho hauria fet millor que els mateixos tèrmits. Aquests nius que es veuen sobresortir fins a dos metres del nivell del terra, no són únicament una pila de terra que els insectes han anat amuntegant. A l'interior tenen columnes per suportar l'estructura, túnels que surten del centre i van cap als extrems, uns conductes verticals per on pugen i baixen els insectes, sales on es cultiven els fongs i, al centre, hi ha una gran xemeneia que està coberta per la part superior. Aquesta xemeneia funciona com si fos un aparell d'aire condicionat i permet que la temperatura del termiter sigui gairebé sempre constant encara que a l'exterior canviï molt.

Els tèrmits són, com les formigues i les abelles, insectes socials. Això vol dir que viuen en grups grans i es reparteixen la feina. Per exemple, hi ha tèrmits que es dediquen únicament a cultivar directament els fongs, sense moure's de l'hort. D'altres surten cada dia del termiter a buscar restes de plantes i petits bocins de fusta, que fan servir com adob perquè els fongs creixin millor. Però és un adob molt ben preparat. Els tèrmits s'empassen els bocinets de fusta i de restes de planes que han anat recollint i dins la seva panxa la barreja comença a transformar-se; aleshores ho treuen, com si vomitessin, i aquella massa mig païda serveix d'aliment als fongs del seu hort. Uns altres fan com aquestes persones que arreglen les carreteres i carrers, i de seguida reparen qualsevol cosa que s'hagi fet malbé dins del niu. Tenen també un exèrcit de soldats (sense armes, però), per defensar-se de possibles agressions. Si mai es produeix una situació de perill que pugui afectar tot el termiter, tenen un sistema d'alarma, donant uns cops a les columnes, que fa que tots els insectes se n'assabentin del perill i es posin a treballar plegats en allò que convingui o, si no hi ha cap solució (per exemple, en el cas d'una inundació), que abandonin el termiter.

Entre nosaltres, els tèrmits no tenen molt bona fama, perquè els que viuen a Catalunya i a la resta d'Europa tenen uns costums que perjudiquen les persones, especialment si s'instal·len en les seves cases. Solen construir termiters subterranis, sense la part exterior que hem vist en els fotos, i pugen a les cases per menjar-se la fusta que hi troben: marcs de portes i finestres, bigues, mobles, etc. Com que no els agrada la llum, van fent túnels per les parets fins que arriben a la fusta, que es menge des de la part interior, de manera que moltes vegades no se sap que en una casa hi ha tèrmits fins que ja han devorat bona part de la fusta o fins que no cau el sostre perquè les bigues ja estan destrossades. Si les parets són de materials molt durs, que els costi de taladrar-les per arribar a la fusta, fan uns camins exteriors que recobreixen de saliva i excrements per poder avançar a les fosques. Únicamet en aquest cas es poden detectar abans que hagin destrossat la fusta de l'edifici.

Podria explicar-te moltes més coses dels tèrmits, per exemple que hi ha països on se'ls mengen torradets, o barrejats amb salses i altres aliments. Potser ens faci molt de fàstic, però nosaltres mengem alguns animals que en altres llocs mai no mejarien, com ara els conills. Son costums-

Max, no sé si a tu t'agrada el conill que es menja a la cassola, però m'imagino que sí que et deuen agradar els conills de xocolata que porten moltes mones de Pasqua. I com que diumenge és el dia de la mona, aquí van uns quants conillets de pasqua per a tu. Per molts anys, Max!

Conillets de Pasqua de xocolata
Foto: Pavel Ševela (Wikipedia / Creative Commons)