dilluns, 23 de febrer del 2009

Xerinola al mercat: Carnaval

Les venedores i venedors d'un mercat són com una gran família i per a les persones que hi van a comprar de manera habitual són uns veïns especials. Ja he dit altres vegades que prefereixo comprar al mercat més que no pas en grans superfícies. No és únicament per la comoditat (només he de creuar el carrer per anar-hi) o perquè els diners no vagin a parar a una única butxaca, sinó perquè el mercat té un caliu especial, és on es veu el barri. I m'agraden les ciutats amb barris.

El pas de l'any es nota al mercat, especialment les tradicions. Dissabte passat van celebrar-hi el Carnaval. Hi havia parades guarnides i les seves venedores--algun home també, però pocs--anaven disfressades.

El Carnaval és una festa que sempre m'he mirat des de fora, sense entrar-hi. No m'ha agradat mai disfressar-me i quan calia preparar disfresses per a la mainada m'angoixava. M'admirava veure altres mares que feien una disfressa de qualsevol cosa o que gaudien passant hores cosint, retallant, pintant, etc. per fer els disfresses per a les seves criatures. Per a mi era un turment, i després de Reis ja tenia ganes que passés aquella data fatídica. Únicament em consolava veure que la mainada s'ho passava molt bé a la festa de l'escola, en què feien una desfilada amb el Carnestoltes, que em sembla que acabava cremat al pati. Tot i que a mi no m'agradi disfressar-me, em fa gràcia veure la gent disfressada, especialment l'enginy que tenen algunes persones per engiponar-se una disfressa amb quatres draps, papers o cartrons.

Dissabte, al mercat feien xerinola. Malgrat les moltes hores de treball del dia abans (divendres tenen obert tot el dia), hi va haver gent que va tenir prou humor per guarnir la parada i rebre la clientela amb una disfressa i un somriure. No sé si, com la mainada a l'escola, també devien fer una desfilada final; si més no, va ser un dia de treball una mica diferent. I per qui anava a comprar també va ser divertit.

Les tres barrufetes barrufen un somriure per a la càmera


Què deu tramar la bruixa mentre prepara aquests bistecs?


Aquests dos dimonis inciten la clientela al pecat de la carn.


Tres caramels per endolcir la clientela


Peixeteria o discoteca? Per sort, el peix no "cantava".

Fotos: M. Piqueras (21.02.2009)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És curiós sempre m'ha sorpres (positivament és clar) la participació de treballadors i treballdores del Mercat amb el carnestoltes.

Anònim ha dit...

No és únicament amb el Carnaval. Per la festa major del barri organitzen una cantada d'havaneres amb cremat, i venedors i venedores són els qui fan el cremat i el reparteixen. I durant uns anys per la festa major feien també una paella popular per a uns quants milers de persones. Llogaven un cuiner especialitzat en plats multitudinaris, però la gent del mercat feia de "mandundis". (Van deixar de fer la paella quan van venir els anys de vaques magres per als mercats.)