dissabte, 27 de desembre del 2008

Creativitat italiana

Per si algú creu que la creativitat italiana està de baixa, mireu aquestes bosses de senyora en l'aparador d'una botiga del barri de San Babila:

El mussol savi

L'eriçó i el cargol de terra (amb el cargolet portamonedes a joc)

La granota, la nina rusa, el cotxe (em va semblar un Fiat 600) i el portamonedes "reial".

I la caseta de teulada vermella

Fotos: M. Piqueras (20.12.2008)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Apa, Mercè, però quines coses que m'ensenyes a mi tot just abans de marxar cap a Milà! És que a mi tot això m'encanta!!!

El del mussol me'l quedaria ara mateix. I també el de la caseta. He engrandit la segona foto per veure'n els preus, però no hi surten prou clars.

Què? Caríssims, suposo, oi? (i és que les coses maques trobo que sí que s'han de fer pagar).

Anònim ha dit...

No en recordo el preu, però sí que eren supercars. A la foto, tot i que el cartell dels preus no es veig clar, hauràs vist que després del símbol dels euros hi ha tres xifres, fins i tot hi ha un preu amb quatre xifres. Si vols buscar la botiga, em sembla que era en el corso Vittorio Emmanuele.

Una recomanació (tot i que acostumo a defugir de grans magatzems): a la Rinascente que hi ha a tocar del Duomo, dalt de tot hi ha uns bars i restaurants que són com un hivernacle i pots estar berenant, prenent un te o menjant amb els pinacles de la catedral gairebé davant teu. Val la pena!

Anònim ha dit...

A la foto es veu el nom de la botiga: Braccialini. I les bosses que s'hi venen són de producció pròpia. A Milano tenen dues botigues. M'he adonat que la que vaig veure no és al carrer que he dit, sinó a corso Venezia, 3, no gaire lluny). I si vols veure'n el web:

http://www.braccialini.it

(Em sembla que els preus no hi són.)

Anònim ha dit...

Gràcies, Mercè. He entrat a la pàgina i tot és preciós.

Hi aniré a fer una ullada, tot i que molt em temo que la meva butxaca no hi arribarà.

Petons i bon dia!

Anònim ha dit...

Ja sóc a casa després de l'estada veloç a Milà: 980 euros, preu de rebaixes, el del mussol. Me l'hauria comprat "volontieri", però, com diuen en castellà "el horno no està para bollos"... No sé si el meu forn mai estarà per a aquests "bollos".

Quina preciositat de bolso... Ai...

Bon any, Mercè. I gràcies per ensenyar-me'l tu la primera!