Una amiga de Sort m'explicava fa uns anys la invasió que pateix el poble per part de les persones que hi van amb l'única finalitat de comprar-hi loteria. Deia que la gent del poble que viu del turisme en treu molt de profit, però que la població general n'està tipa. Tot va començar quan, el 1994, hi va caure la grossa de Nadal. Des d'aleshores, i al mateix temps que la fama de l'administració de loteria es disparava, successius premis --i evidentment el nom del poble, tot i que el seu origen no tingui res a veure amb la fortuna-- han anat retroalimentant el fenomen. "La bruixa d'or", que és el nom de l'administració, ha esdevingut líder en vendes de tot l'estat, tot i que la població de Sort només té al voltant de 2300 habitants. A més de la gent que hi va expressament a comprar loteria, es fan també moltes vendes per Internet. Qui es deu haver fet d'or és el propietari de "La bruixa d'or".
[Incís 1: A redós de "La bruixa d'or" ha nascut una fundació que duu el mateix nom que l'administració i que té com a finalitat la promoció i el foment de les activitats de lleure i temps lliure pera persones menors de 21 anys afectades de la síndrome de Down o amb alguna malaltia rara (es consideren malalties "rares" les que afecten a un nombre de persones que no arriba a l'1 per mil de la població) i que causi greu discapacitació.]
[Incís 2: Tantes coses boniques que hi ha per veure al Pallars Sobirà! Fa pena pensar que l'única raó que molta gent troba per anar-hi sigui la de comprar-se un dècim de loteria (o molts, perquè segurament porten encàrrecs de molta gent que també en vol i no pot anar a comprar-los).]
La gent que viatja fins a Sort per comprar un dècim o que en fa la comanda per Internet, pensa que, atès que és un lloc on toca sovint algun premi, la probabilitat que els toqui és més alta que si el compressin a qualsevol altra administració. No s'adonen que si reparteixen més premis que ningú altre és perquè s'hi venen molts més números que a qualsevol altra administració; és un fenomen que s'explica per la teoria de la probabilitat. Que toqui un determinat número de la loteria depèn del nombre total de números que entren el sorteig, no pas del lloc on s'hagi comprat, per més que en venguin.
Que surti un número o un altre dels 80.000 (em sembla) que entren en el sorteig és un fenomen a l'atzar: totes les boles del sorteig són iguals i tenes les mateixes possibilitats de sortir. Hi ha una fórmula matemàtica que expressa la possibilitat que es produeixi un succés (que surti el número X) associat a un experiment aleatori (la sortida d'una de les 80.000 boles que entren en el sorteig) i és igual a la divisió entre el nombre casos favorables (1, perquè estem esperant que surti el "nostre" número X) i el nombre de casos possibles (80.000, que és el nombre de boles que hi ha preparades perquè n'extreguin una a la volta del recipient on es troben totes).
Posem-nos, però, en el lloc de l'administrador de loteria. La probabilitat que doni un premi en un sorteig serà el número que resulti de la divisió entre el nombre de números diferents que es venguin en la seva botiga (és el nombre de casos favorables) i el nombre de casos possibles, que segueix essent de 80.000. Una administració amb unes vendes tan fabuloses com la de Sort gairebé podria tenir una sèrie de cada número i podria tenir la seguretat que donaria sempre premis. Però suposo que les coses no van així, i que han de comprar-los per partides més grans. Tot i amb això, com més venguin, més números diferents tindran i més probabilitats, per tant, que hi caigui algun premi.
De tota manera, una probabilitat molt alta no equival a certesa. Únicament tenint tots els 80.000 números que entren en joc es tindria la seguretat que un d'ells sortiria premiat. El que passa és que, si el fenomen a l'atzar es repeteix moltes vegades, a la llarga el conjunt dels resultats obtinguts s'anirà apropant a la possibilitat calculada. Enguany em sembla que no ha caigut cap premi a Sort, però això no influeix en les possibilitats futures (llevat que el nombre de números venuts disminuís perquè enguany no hi ha tocat cap premi i la gent comencés a pensar que la bruixa ha caigut en desgràcia).
He sentit que una part de la grossa de Nadal ha anat a parar a Sant Quirze del Vallès. Si per casualitat tornés a caure aviat un premi a la mateixa administració, potser els autocars que fins ara feien cap a Sort, començarien a dirigir-se a aquesta població del Vallès.
1 comentari:
Je, je...
Sort municipi al 30-9 hi havia 3400 habitants, però a Sort poble 1900. Les cues de la loteria han disminuit molt i potser hi hauria estones que ni n'hi hauria si no fós perquè el xavi és un mestre del marketing, i fa obrir sol una finestreta de les 4 que té per crear-les expressament.
La mateixa cua és un reclam pels que passen pels forasterss que passen per davant.
Jo hi vaig només un parell de vegades l'any a l'administració i últimament no ho he vist, però una altra estratègia que feva servir fa un temps, era deixar els diners sobre la taula. Quan la gent anava a comprar veia tants diners apilats que encara en compràven més...
Publica un comentari a l'entrada