El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 28 de novembre de 2010

Amb el nas obturat, com Montanelli

Quan era petita, sovint em sortia sang pel nas. La meva mare agafava un manyoc de cotó fluix, el remullava amb aigua oxigenada i amb aquell tampó m'obturava el forat per on sortia sang. Acostumava a ser molt efectiu i en pocs minuts havia deixat de sortir sang.

Aquest matí, camí de l'Escola Ausiàs March de les Corts, on hi ha el col·legi electoral on em correspon votar, sentia el meu nas com si a cada nariu portés entaforat un tampó d'aquells que m'hi ficava la meva mare per tallar l'hemorràgia nasal. Molt a desgrat meu, he votat un partit que no em satisfà, però és que no n'hi ha cap que em satisfaci i que em faci anar a les urnes amb il·lusió. Per tant, he hagut de fer com deia Montanelli, anar a votar amb el nas obturat, per no sentir la ferum d'una llista amb un programa que té moltes coses que no m'agraden, però que és el que menys em desagrada.

Per cert, sobre Montanelli, aquests dies algunes persones l'han parafrasejat i han dit que anirien anar a votar "amb una pinça al nas", com l'escriptor i periodista italià. Segons sembla, no va ser ben bé així, i Montanelli no va fer mai referència a cap pinça, sinó que hauria parlat d'obturar-se el nas: "Turiamoci il naso e votiamo..." (obturem-nos el nas i votem...).

Atès el panorama polític actual, amb una pinça no n'hi ha prou per anar a votar; sempre quedarà algun petit forat per on la ferum arribi a les mucoses de les nostres narius. Cal un bon tampó que ens obturi el nas completament. Aquest vespre sabré si ha valgut la pena tapar-me el nas.