El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Brown, Hazen i la nistatina

Quan es descriu per primera vegada  un organisme o una molècula o se sintetitza un compost químic, cal posar-los un nom. El nom triat pot tenir relació amb una persona, amb un lloc geogràfic, amb les característiques d'allò que es descobreix, etc. Així, la penicil·lina pren el nom del gènere del fong d'on es va obtenir (Penicillium), el bacteri Escherichia coli, recorda l'investigador austro-alemany Theodor Escherich; les plantes i animals amb espècies que duen en el nom científic l'adjectiu llatí edulis, indiquen que són comestibles.

És ben diferent l'origen del nom de la nistatina, un antibiòtic antifúngic, és a dir, que s'empra per a les infeccions causades per fongs, no pas per bacteris, contra els quals és completament inactiva. És el primer antibiòtic antifúngic que es va aïllar, i va ser descobert el 1949 per dues investigadores nord-americanes: Rachel F. Brown (1898-1980) i Elizabeth L. Hazen (1885-1975), que en principi el van anomenar fungicidina. Tanmateix, quan el 1954 l'agència nord-americana que regula els medicaments i els aliments (la FDA, de l'anglès Food and Drug Administration) en va aprovar-ne la comercialització, li van canviar el nom per recordar el centre on s'havia fet la descoberta. El nom anglès actual és nystatin que ve de New York State Department of Health (Departament de Salut de l'Estat de Nova York).

La troballa de Brown i Hazen no va ser fruit de l'atzar, sinó d'un treball de cribratge entre molts compostos químics obtinguts a partir de microbis. Quan va començar-se a aplicar la penicil·lina, que era un producte del metabolisme d'una floridura, es va pensar que a la natura hi devia haver molts altres compostos amb poder antibiòtic, entre els quals potser n'hi hauria que serien efectius contra els fongs. La nistatina, van obtenir-la a partir d'una nova espècie de bacteri del gènere Streptomyces, que es troba principalment en el sòl, i que comprèn altres espècies que produeixen antibiòtics com ara l'estreptomicina, l'actinomicetina, la clorotetraciclina o la neomicina. Aquella espècie de bacteri van anomenar-la Streptomyces noursei, perquè van obtenir-la d'una mostra de terra agafada en el jardí d'una família amiga de Hazen que es deien Nourses de cognom.

Rachel F. Brown i Elizabeth L. Hazen

La descoberta d'aquestes dues pioneres de la lluita contra les infeccions fúngiques amb productes antibiòtics va ser molt oportuna. Si bé el desenvolupament i aplicació dels "altres" antibiòtics (els que eliminen els bacteris), especialment els anomenats "d'ampli espectre" (els que són eficaços contra molts bacteris), va produir resultats espectaculars en la lluita contra les infeccions bacterianes, va tenir com a conseqüència l'augment de les infeccions fúngiques. Això s'explica perquè els antibiòtics d'ampli espectre maten molts espècies de bacteris, no únicament les que causen la infecció. És com si llencéssim una bomba per matar un batalló enemic que es trobés en un lloc on hi hagués també molta altra gent. La bomba no discriminaria i els mataria tots. I en el nostre cos hi ha molts més bacteris beneficiosos que no pas perjudicials. També tenim fongs, que normalment no causen cap perjudici i van fent la viu-viu. Si desapareixen els bacteris o les seves poblacions disminueixen molt, els fongs aprofiten l'oportunitat per fer-se els amos. Els fongs també poden proliferar en persones immunodeprimides (per exemple, malaltes de sida o de càncer, o que segueixen un tractament per evitar el rebuig després del trasplantament d'algun òrgan).

Cultiu de Candida albicans
Una de les infeccions fúngiques més corrent és la candidosi (o candidiasi) oral, que popularment es coneix com muguet, pel color blanc de la zona infectada. Està causada pel fong Candida albicans, que forma unes plaques blanquinoses que solen localitzar-se a la llengua, la mucosa de les genives i en el paladar, però que poden estendre's cap a la faringe, l'esòfag, la tràquea i els bronquis.

Rachel F. Brown, una de les dues dones que van descobrir la nistatina, va néixer el 23 de novembre de 1898. Val la pena aprofitar la data per recordar la descoberta que ella i la seva col·lega Elizabeth L. Hazen van fer.

Bibliografia:
Wainwright M (2008) Some highlights in the history of fungi in medicine -- A personal journey. Fungal Biology Reviews 22:97-102
Hazen EL, Brown R (1951) Fungicidin, an antibiotic by a soil actinomycete. Proc. Soc Exp Biol Med 76:93-7

Foto de les dues investigadores: Wadsworth Center (New York State Department of Health)
Foto de Candida albicans: CDC/Dr. William Kaplan [Public domain], via Wikimedia Commons

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha encantat el teu escrit, en el meu mon que traballo estic rodejada de fàrmacs i malalties i la hª de la istatyna no la coneixia
Gràcies
Mercè

La lectora corrent ha dit...

L'origen dels noms dels medicaments de vegades és molt curiós. De fet, sempre que cal inventar nom per a alguna cosa els resultats poden ser enginyosos, divertits o ridículs.