El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 19 de novembre de 2010

Això és propaganda electoral?

Fa uns dies escrivia en aquest bloc les meves impressions d'un debat electoral sobre ciència i recerca al qual vaig assistir i que em va sorprendre perquè, en general, els representats dels partits no van centrar-se en les crítiques a altres partits. Veig que allò va ser una excepció. Com més proper és el dia de les eleccions, més es dediquen a parlar --malament-- d'altre partits i menys a explicar el seu programa.

Entenc que en un míting, al qual se suposa que assisteixen els seguidors del partit que l'organitza, es puguin encendre els ànims i, sense pensar-s'hi massa, en deixin anar alguna contra els contrincants. Però el que no entenc és que això es faci en un espot publicitari, que requereix un guió previ, una filmació, un muntatge, etc.

Avui he vist un espot que primer creia que era d'un partit determinat, perquè tota l'estona hi sortia el seu cap de llista. Però aviat m'he adonat que era impossible que un partit es tirés pedres a la teulada i mostrés que en comptes d'avançar reculen. Quan al final he vist a la pantalla el cap de llista d'un altre partit, he entès que era la versió amb imatges dels retrets i desqualificacions que es fan els un als altres en mítings i declaracions als mitjans i que no publicitaven el partit del protagonista de l'espot, sinó el del senyor que ha sortit al final.

Això és propaganda electoral? Potser aquest tipus d'anunci tingui molt d'èxit per convèncer la gent a votar els partits que els encarreguen. Jo dec ser una rara avis, perquè em causa l'efecte contrari.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Estem assistint a la banalització (o belenestebanització?) total de la política. Un insult continu a la intel·ligència del votant. No cal ideologia, només vendre el producte. Caldrà que s'estrellin tots plegats perquè vegin la necessitat de respectar a qui vota? O ja ens estarà bé a tots plegats. Nous temps, nous paradigmes? O, senzillament, és que no hi ha ningú prou capaç, prou lider, i ells ho saben.

Ferran ha dit...

Estic d'acord amb Clidice, peró jo aniria més lluny es frivolitza tot i ens prenen com imbècils, i aixó si que em cabreja i em dona a la vegada una sensació d'impontència perque en el fons no hi puc fer res.
La política viu i es desenvolupa en un món diferent al real. Porto treballan desde els 17 anys i bona part en el sector de la construcció, he recorregut un ampli espectre del mateix experiència que em dona certa visió global de la relació d'aqueste d'aquest sector amb els polítics.
Quan tinc que presentar un projecte em demanen accions objectives i determinades, amb els seus costos i durada i obviament resultat previst.
Jo no entenc com amb tants programes electorals que tots diuen que en tenen, com no agafen i diuen punt per punt les ACCIONS que faran, no filosofia i ambiguetats com "recolçarem la petita empresa" "ajudarem els autónoms"... com diria el meu pare farfolla, conceptes buits, decorats per vestir l'ocasió i res més.
S'escadalitzen amb el famós 3%, amb els pagaments de Ferrovial... Mare meva, qualsevol que estigui mitjanament vinculat aquest sector sap que tot funciona així. I lo pitjor es que aquest diguem "funcionament" està a tot arreu,a prop nostre..els propis administradors de comunitats,gairabè tots cobren una comisió de totes les reparacions i actuacions que es fan a la comunitat, (la meva experiència tots, entre un 5% i un 10% depén de la fam que tinguin), i aixó es el día a día.
I de sobte tothom se escadalitza, es de burros pensar que un tio sol, parlo del senyor Millet, un campió, es pugui endur 24 milions d'euros d'una institució, peró si jo quan treballa per una empresa tenia que justificar,fins l'últim cèntim.
Paro perque em cabrejo, prefereixo riurem del video pseudoerotic de Nebreda i més.. i continuar lluitant.
Gràcies

Clidice ha dit...

Ai Ferran, veig que som del mateix "ram", podríem fer-ne un seminari dels "sobres" oi? i no estic parlant de correus, precisament :(

Ferran ha dit...

Doncs sí Clidice, hauríem de pensar em fer un llibre de les vergonyes de la nostra profesió.
Una abraçada

Pakiba ha dit...

Els politics es tindrian que dedica més a dir la britat que a tantes mentides.

Marga Bonvehí ha dit...

Si els polítics han perdut tota o pràcticament tota credibilitat, per què la gent els continua votant? Ara ha arribat l’hora de la gran funció que es repeteix cada quatre anys. Jo sóc de les que ja s’ha atipat després de veure casos de corrupció per tots costats, que darrerament, ai!, sembla que tothom ha oblidat. Per això he decidit votar, sí, però deixant clar que no se serviran de mi per mantenir-se.