El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 25 de novembre de 2010

Homenaje de los escritores en lengua castellana a la lengua catalana

Los abajo firmados, escritores en lengua castellana, que sienten profundamente los merecimientos històricos de su idioma y que lo aprecian en todo su valor como indispensable vehículo para la difusión del pensamiento a través del mundo civilizado, se dirigen respetuosamente a V. E. para expresarle su sentir con ocasión de las medidas de Gobierno que por razones políticas se han tomado acerca del uso de la lengua catalana.
 Així comença el "Homenaje de los escritores en lengua castellana a la lengua catalana" que l'any 1924 van signar un grup d'escriptors de llengua castellana, entre els quals hi havia Ramón Menéndez Pidal, Concha Espina, Jose i Eduardo Ortega y Gasset, Azorín, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Azaña y Ramón Pérez de Ayala. va publicar-se en el Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (vol. 11, núm. 82, gener a març 1924).


Me n'ha enviat el pdf Jordi Lleonart, investigador del Departament de Recursos Marins Renovables de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, a qui agrada investigar també aspectes diversos de la història, la llengua i la cultura catalanes, en molts casos en relació amb la seva professió (vegeu per exemple, aquestes interessants reflexions entorn dels noms del peixos, a partir d'una conferència que va impartir en el Museu de zoologia el 1998).

L'Homenaje continua així:
Es el idioma la expresión más intima y característica de la espiritiualidad de un pueblo, y nosotros, ante el temor de que estas disposiciones puedan haber herido la sensibilidad del pueblo catalán, siendo en lo futuro un motivo de rencores imposible de salvar, queremos con un gesto afirmar a los escritores de Cataluña la seguridad de nuestra admiración y de nuestro respeto por el idioma hermano.
El simple hecho biológico de la existencia de una lengua, obra admirable de la naturaleza y de la cultura humana, es algo siempre acreedor al respeto y a la simpatía de todos los espíritus cultivados.
El text sencer i la resposta de Francesc Carreras Candi, president de l'esmentada Acadèmia de Bones Lletres, Ferran Valls i Taberner, de l'Institut d'Estudis Catalans, i d'altres, pot veure's en la versió electrònica del Boletín, publicada en el portal de revistes RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

Potser us interessarà:
El bilingüisme, una reserva cognitiva (12.11.2010)
Models per predir l'extinció d'una llengua (i per salvar-la) (03.11.20109
Models per predir la mort d'una llengua (09.04.2010)

3 comentaris:

amay ha dit...

Ja fa anys que dura, eh, tot plegat... I sembla que no n'aprenem mai, la història sempre es repeteix!

Clidice ha dit...

doncs sembla que no hem millorat gaire oi? més aviat sona a haver anat a pitjor :(

Ferran ha dit...

Es una prova més de que el sentit comú i el respecte existeixen.El problema es quan la política i el poder ho distorssiona tot. I en aquests moments està pasant i té poca pinta de canviar en el futur.
Encara que no vagi massa vinculat a la entrada, que em sembla molt interessant i que no m'imaginava,l'altre dia al famós debat, el senyor Mas va dir, "posaré els millors vinguin d'on vinguin"... doncs a veure si es veritat, perque aquest si que seria un principi de canvi.
Bon cap de setmana