James Lovelock |
Les seves idees revolucionàries i innovadores sobre el funcionament del planeta van capgirar un dels paradigmes de la ciència, que considerava que a la Terra hi havia vida perquè era l'únic lloc de l'Univers que reunia les condicions que ho feien possible. La seva teoria de Gaia --aleshores només una hipòtesi-- o geofisiologia de la Terra, mostrava un planeta que ha estat modulat per la vida. Els components físicis i químics i els components biològics s'han anat influint mútuament, de manera que la Terra és avui el resultat de l'evolució conjunta de la part no viva i els éssers vius.
Estudis duts a terme en diverses àrees (climatologia, microbiologia, botànica, geologia, ecologia, matemàtiques, etc.) han demostrat que Gaia era més que una hipòtesi, i el treball de Lovelock ha estat reconegut amb premis internacionals de gran prestigi. La seva teoria, que la comunitat científica va rebre amb escepticisme quan Lovelock la va formular, és avui dia acceptada majoritàriament.
Durant els darrers anys, Lovelock ha expressat el seu pessimisme no pas pel futur de la Terra, sinó dels humans. L'estabilitat del planeta es manté mitjançant mecanismes que funcionen com els mecanismes homeostàtics dels éssers vius. Però l'activitat humana des de la Revolució industrial ha posat en perill aquesta estabilitat, fins al punt que Lovelock creu que el canvi climàtic ja no té aturador. Encara que en el futur es redueixin les emissions de CO2 a l'atmosfera, la mesura no seria suficient per aturar el canvi climàtic. Caldrà prendre mesures més dràstiques, basades en la geoenginyeria, que ajudin a eliminar de l'atmosfera el CO2.
Fa molt de temps que Lovelock defensa l'ús de l'energia nuclear, que creu que pot ajudar a pal·liar el greu problema ambiental causat per l'enorme consum d'energia que fan les societats riques i industrialitzades. Aquesta és segurament l'opinió més controvertida de James Lovelock, i les crítiques no li arriben de la comunitat científica, sinó de la societat, especialment dels grups ecologistes.
"Els humans som els ulls de Gaia", ha dit James Lovelock. Si les seves prediccions són encertades, seríem uns ulls que no hi veuen més enllà de la punta del nas.
Informació sobre la conferència:
Dia i hora: Dimarts, 14 de setembre 2010, a les 19.00
Lloc: Saló de Cent de l'Ajuntament de barcelona, plaça Sant Jaume, Barcelona
Dia i hora: Dimarts, 14 de setembre 2010, a les 19.00
Lloc: Saló de Cent de l'Ajuntament de barcelona, plaça Sant Jaume, Barcelona
Hi haurà traducció simultània.
Caldrà confirmar l'assistència a la conferència per correu-e (museuciencies@bcn.cat) o per telèfon (tel. 932562219)
Caldrà confirmar l'assistència a la conferència per correu-e (museuciencies@bcn.cat) o per telèfon (tel. 932562219)
Entrades relacionades:
- Mart, Oró i Lovelock (12.01.2007)
- Lovelock i el canvi climàtic (01.11.2007)
- Happy Birthday, Dr. Lovelock! (26.07.2009)
- Lovelock i el premi Fonseca (06.10.2009)
- Tot és verí i res no hi ha sense verí (04.07.2010)
- L'"olfacte" dels microbis (16.07.2010)
Foto: M. Piqueras (Combe Mill, 04.05.2010)
5 comentaris:
Gracias per la teva informació.
"Gaia" també és el planeta fictici de la saga de les fundacions de l'Asimov. En certa manera té relació, ja que és un planeta on tot està connectat entre si, les plantes, els animals... la vida... Tot connectat per una mateixa causa, el bé comú.
Segur que seria ben interessant escoltar aquest senyor. Ja ens ho explicaràs, si hi vas.
Anna, de fet, Gaia --o Gea-- és la Terra, és el nom grec del planeta. Lovelock ha explicat moltes vegades que la idea d'anomenar 'Gaia' aquella hipòtesi no va ser seva sinó de l'escriptor William Golding, que vivia en el seu poble i amb el qual solia trobar-se i passejar. Quan li va explicar la seva idea sobre el funcionament de la Terra l'altre li va suggerir que l'anomenés Gaia perquè així faria servir "a four-letter word", una 'paraulota'
I més paradigmes que canviaran, sens dubte, per molt que s'hi resisteixi la "nomenklatura" científica.
moltes gràcies per publicar aquesta convocatòria. James Lovelock és un home que admiro i respecto molt, no em perdré aquesta conferència.
Publica un comentari a l'entrada