El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 29 de setembre de 2010

Els humans i els seus microbis

No sé com s'ho van fer per comptar-les, però el cas és que se sap que el nombre aproximat de  de cèl·lules del nostre cos és de deu bilions (un 1 seguit de tretze zeros, si no m'he descomptat). Em costa molt imaginar una xifra tan gran. Però encara em costa més imaginar el nombre de bacteris que viuen en el nostre budell: 100 bilions! (un 1 seguit de catorze zeros).

Algú pot pensar que tenir tans milions de microbis dintre del cos ens fa mantenir una lluita constant per no agafar alguna malaltia infecciosa, però és al contrari: els nostres microbis ens ajuden i sense ells, ho passaríem malament perquè ens proporcionen substàncies que ens són necessàries i que el nostre cos, pel seu compte, no pot sintetitzar, com ara la vitamina K. Hem de rebutjar la idea que es tenia abans del microbis, que s'identificaven sempre amb malalties, segurament perquè el desenvolupament de la microbiologia va lligat al coneixement de la causa de les malalties infeccioses. El nombre de microbis patògens és molt baix, ínfim, comparat amb el total d'espècies microbianes.

Però no és únicament en el budell on tenim microbis, si bé allà hi ha la més gran concentració. Pràcticament, pot dir-se que tota la superfície del cos és recoberta de microbis. I com els dels budells, n'hi ha molts que tenen una acció beneficiosa. D'això, n'ha parlat avui en aquest congrés llatinoamericà de microbiologia, Roberto Kolter, investigador de la Harvard School of Medicine, de Boston.

Roberto Kolter, de Harvard School of Medicine

Els antibiòtics van ser un gran invent per lluitar contra les malalties infeccioses, i després de l'arribada de la penicil·lina, semblava que la batalla estava guanyada. No es va tenir en compte un factor molt important: el desenvolupament de resistència per part dels bacteris. Com que el temps de generació d'un bacteri és molt curt (el d'Escherichia coli, un dels bacteris més coneguts, és de 20 minuts en condicions normals de laboratori), quan un bacteri està en contacte amb un antibiòtic, si es produeix alguna mutació que confereix al bacteri resistència a l'antibiòtic, aquesta resistència aviat s'estén, perquè els bacteris sensibles a l'antibiòtic moren i els que es van dividint són els resistents. Des que es va començar a usar la penicil·lina, s'han descobert molts altres antibiòtics i els bacteris patògens han anat desenvolupant resistència a cadascun d'ells. És la seva manera de lluitar per la supervivència i és l'estratègia que en evolució es coneix com 'la carrera de la reina roja'.

La 'reina roja' a què fa referència el nom d'aquesta estratègia evolutiva és un personatge del llibre Alícia a través del mirall, de Lewis Carroll. Alícia viatja al país de la reina roja, on tots els habitants han de córrer sempre tant com poden per no moure's de lloc, perquè el país també es mou. En evolució, quan es produeixen canvis en el medi, els organismes han d'evolucionar també perquè, si no ho fan, poden anar abocats a l'extinció. Kolter ho ha comparat a l'exercici que és fa en una d'aquelles cintes que es mouen en un gimnàs. Cal córrer per mantenir-se en el mateix lloc, perquè la cinta també corre; i si augmentéssim la velocitat de la cinta, encara hauríem de córrer més.

Quan es fan servir antibiòtics per tractar infeccions cròniques, es pot produir aquesta carrera de la reina roja i a la llarga els antibiòtics acaben sense tenir cap efecte perquè els bacteris que abans eren susceptibles han esdevingut resistents. Cal buscar altres maneres de lluitar contra les infeccions cròniques. Estudiant els microbis presents en el nas i a la part posterior del coll de persones sanes, Kolter i els seus col·laboradors han vist que quan hi havia bacteris del grup anomenat actinobacteris, no s'hi trobaven alguns bacteris patògens. Aquests resultats els ha dut a elaborar la hipòtesi que la presència d'alguns bacteris pot frenar el desenvolupament d'infeccions per part d'algunes espècies patògenes. Qui sap si en el futur, de la mateixa manera que ara ens prenem un iogurt per a reforçar la microbiota intestinal, no ens posarem al nas unes gotes que duguin també bacteris vius, per evitar infeccions a les vies respiratòries.

Per saber-ne més (en anglès):
- Host-bacterial mutualism in the human intestine, Science 307, 1915 (2005)
- Comparative analyses of the bacterial microbiota of the human nostril and oropharynx. mBio 1 (3) e00129-10, 2010

Foto: M. Piqueras, 28.09.2010