El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 3 de setembre de 2010

Llenguatge, burocràcia i política

Estar reunit / -da
Quantes vegades no heu trucat a un despatx --oficial o no-- i us han dit que la persona per la qual preguntàveu estava "reunida"? Cada vegada que m'ho diuen penso que malament aniria que no estigués reunida, especialment si recordo l'exemple que posa el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) després de la primera definició: "Unir (parts separades). Reuní amb gran paciència tots els fragments."

Potser jo m'equivoqui, però sempre he pensat que una persona no es pot reunir sola; o al contrari, que sempre està reunida amb si mateixa. I que allò que és reuneix ha de ser un nombre col·lectiu o un nombre en plural: una comissió, un comitè, una junta directiva... o un grup de gent.

Còmplice i complicitat
Fa uns dies, una persona que treballa en un Departament de la Generalitat, em va oferir la seva complicitat. Vaig interpretar que allò que m'oferia no era pas ajudar-me a cometre cap delicte, que és l'únic significat que ara per ara ens dóna el DIEC --diccionari normatiu català--, sinó que m'oferia la seva col·laboració, el seu suport, el seu ajut, la seva comprensió, la seva solidaritat...

De vegades, quan vaig a un acte en què intervenen persones de l'àmbit de la política o d'institucions oficials, m'entretinc a comptar les vegades que deixen anar la paraula 'complicitat' en el seu discurs. Per què els deu agradar tant aquesta paraula? Si ja se'ls acusa de moltes coses, només falta que vagin demanant la complicitat de la gent!

En castellà, és diferent. En la darrera edició del Diccionario de la Real Academia, la primera accepció de 'cómplice' és: "Que manifiesta o siente solidaridad, camaraderia." De tota manera, i tenint en compte que continua servint també per referir-se a qui és copartícip en un delicte o falta, no m'agrada fer-la servir tampoc en aquesta llengua.

1 comentari:

Pakiba ha dit...

Merçe una mica complicat.