El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 28 de setembre de 2010

Va de tango

Des que he arribat a Montevideo ja he sentit uns quants tangos interpretats en directe. La sessió inaugural del congrés va acabar amb un espectacle de tango: un grup de músics, una cantant i una parella balladora. En van interpretat alguns de coneguts, com ara La Cumparsita, i d'altres que, si mai els havia sentit, no els recordava.

El Día del Patrimonio també vaig sentir alguns tangos. Un grup de noies els van interpretar al saxofon en un pati del palau del Cabildo:


Només en vaig saber reconèixer Por una cabeza. A Youtube hi ha algunes versions tan variades que sentir-les és com sentir cançons diferents. El cas és que jo em pensava que era un tango sense lletra, perquè mai l'havia sentit cantat i he descobert que Carlos Gardel ja el va cantar en un film; i he entès el perquè del títol, a quin 'cap' es refereix la cançó (el del potrillo, que fa que perdi l'aposta que havia fet a les carreres de cavalls):



M'agrada més la versió de Calamaro, tant per l'acompanyament musical com per la veu que, menys potent, trobo més agradable:



Potser la versió disponible a Youtube que hagi estat més vista sigui la de música sola de la pel·lícula Perfume de mujer, en què el ballarí és Al Pacino:

Foto M. Piqueras, 26.09.2010

1 comentari:

Assur ha dit...

Hola, Mercè! Quina feinada tinc pendent encara per llegir al teu blog!, però de mica eb mica ja m'aniré posant al dia.

L'escena d'aquesta pel·lícula és una de les escenes que més m'han agradat de totes les pel·lícules que he vist. Al Pacino i la noia estan genials en els seus respectius papers però, a més a més, Al Pacino durant tota la pel·lícula fa tan, però TAN BÉ el paper de cec!

Recordo que, entre els companys de la feina, a mida que l'havíem anat a veure, tots coincidiem que els gestos, fins i tot els facials, i l'esguard mort eren els d'un cec de debò.

Ara l'acabo de tornar a veure i m'he tornat a emocionar amb aquesta escena.