El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 1 de setembre de 2010

Josh Ritter i "Un altre món nou"

Em pensava que el meu gust per la música tranquil·la i suau, amb lletres que expliquin històries, era cosa de l'edat. Per això m'ha agradat descobrir que un noi de 34 anys (per a mi, un home de 34 anys és un noi) pot compondre cançons com aquesta, que no necessita més instruments que la seva guitarra i la seva veu:



Confesso que m'ha costat entendre el que deia (es menja moltes lletres) i que al principi he cregut que Annabelle Lee era un noia, i no entenia la referència a la Nina (sic), la Pinta, i la Santa Maria. Ho he esbrinat aquí, on hi ha la lletra de la cançó: Annabelle Lee és el seu vaixell. Però em queda el dubte si la història és una metàfora i si allò que ha de destrossar i cremar per subsistir en el seu viatge és realment un vaixell o és una part de la seva vida. Sigui com sigui, fa de bon escoltar.

Una altra cançó de Josh Ritter que que m'ha agradat força és Lark (L'alosa). Ambdós enregistraments estan fets en directe, en el mateix local; espero que no les retirin de Youtube.

3 comentaris:

Pakiba ha dit...

A mi també m'agrada més la música tranquila (també será per la edad),
aquesta está molt bé.
Bon final de vacances.

Anònim ha dit...

Ei, Mercè,

Feia dies que no tafanejava el teu bloc, també he fet vacances d'Internet. I et felicito per seguir omplint-lo amb continguts molt interessants i per fer-ho amb un estil collonut. Però he de confessar-te que m'ha sorprès aquesta entrada: no sabia que estaves també tan al dia musicalment. M'ha agradat molt en Josh Ritter. M'acabo de baixar “The Historical Conquests...” i ja l'he escoltat un parell de vegades.

Ens veiem aviat.

Josep Penya

La lectora corrent ha dit...

Pakiba, final de vacances? Jo no en faig mai, de vacances. O en faig sempre, segons com es miri. Si t'ho passes bé en la teva feina, és com si sempre fossis de vacances.

Josep, no estic gens al dia musicalment, però després de llegir un comentari sobre Josh Ritter al suplement de cultura d'un diari vaig tenir curiositat per sentir-lo i em va agradar força. D'aquí a uns mesos, potser ni recordi el seu nom, però sí que recordaré que vaig descobrir una cançó molt bonica d'un noi de 34 anys. Tenir-lo en el bloc em servirà per localitzar-lo. I gràcies per les floretes, però preferiria tenir un estil que depengués més dels estrògens que no pas de la testosterona.