El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Lovelock i el premi Fonseca


El químic atmosfèric britànic James Lovelock ha rebut aquest vespre, a Santiago de Compostela, el Premi Fonseca 2009, de divulgació científica, "por su liderazgo y carácter pionero en la construcción de la actual conciencia medioambiental, de la cual es referencia pública a escala mundial, y por la comunicación a la sociedad de importantes conceptos científicos propios; todo ello combinado con una ejemplar libertad e independencia de pensamiento y una brillantez y talento fuera de lo común, que le han permitido aportar resultados excepcionales en tan diferentes campos del saber cientifico."

No havia vist personalment Lovelock des de l'any 2000, quan va celebrar-se a València el congrés "Gaia 2000". Avui, en veure'l a l'Auditori de Galicia, en la cerimònia de lliurament del premi, l'he trobat igual de "jove" que fa nou anys; tant per dins com per fora. Com ha dit el rector de la Universitat de Santiago, Lovelock demostra que es pot viure amb les mateixes inquietuds als 90 anys que als 20.

En la seva conferència, Lovelock s'ha mostrat tan pessimista com en els seus darrers llibres i en les diverses aparicions públiques dels darrers anys. Segons ell, hem malmès tant la Terra, que el canvi climàtic ja no té aturador. La humanitat haurà d'afrontar reptes que en altres èpoques també se li van presentar, com ara les grans emigracions, perquè hi haurà llocs del planeta on no es podrà viure.

Lovelock ha fet la seva conferència a peu dret i, en acabar, ha estat signant autògrafs --ara ja assegut-- a nombroses persones que feien cua per apropar-s'hi.
Fotos: M. Piqueras (6 d'octubre de 2009)

2 comentaris:

asimetrich ha dit...

Admirable. L'avenç que ha suposat la seva forma de pensar ha estat un pas de gegant. Insuficient, potser, però ha engegat una espurna importantíssima per entendre el nostre planeta i la vida que hi alberga.

La lectora corrent ha dit...

Tens raó, asimetrich. La visió de la Terra que ha ofert Lovelock ha estat revolucionària; ha capgirat moltes idees que es tenien en relació a la presència de vida a la Terra. Semblava com si el nostre planeta fos l'únic lloc de l'Univers "preparat" per tenir vida, i Lovelock va adonar-se que era la vida qui havia modificat les condicions del planeta fins a fer-lo com és avui dia.