El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Moleskine i "El petit príncep"

Des que vaig descobrir els quaderns Moleskine, me n'he tornat una addicta. Potser van començar com a quaderns de viatge, però jo en duc sempre un a la bossa, encara que no vagi de  de viatge i només surti de casa per anar al mercat. Sempre puc veure alguna cosa que m'interessi, i el meu quadern i la meva petita càmera són la meva memòria, molt més fidel que l'altra, la que depèn de les neurones.

Fa un parell de dies vaig veure aquesta Moleskine i, tot i que en tinc encara algunes en reserva, no vaig poder evitar la temptació de comprar-me-la:



A la meva afició a aquests quaderns, s'hi afegeix el meu col·leccionisme de "petits prínceps". Casualment, havia de començar un quadern de notes. Aquest Moleskine ha passat al davant als altres quaderns que tenia en reserva i ja és dins la meva bossa.

Actualització 02.10.2011, 0.30
Aquest vespre he estrenat la meva Moleskine del petit príncep en el concert de Raimon al Liceu, apuntant-hi les cançons i algunes observacions sobre el públic i l'ambient entre el públic.

10 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Hola! quina gràcia comprovar que coincidim !!!! tinc el llibre del petit príncep en castellà. català, anglès i francès ....l'adoro! i també m'agraden les Moleskine! em sembla que me la compraré...si les retallades de sou m'ho permeten

Lectora corrent ha dit...

Elfreelang, jo el tinc amb tantes llengües --oficials o no-- com puc aconseguir-lo, bé comprant-lo en el lloc o perquè me'ls regala gent que coneix la meva dèria. El darrer que m'han regalat era en vietnamita.

Elena Castillo ha dit...

I va de cami una altra en nepali, penso que diferent al que t´havia dut lÍnaki en el seu darrer viatge, per aixo el vaig comprar. A Birmania pero, encara que vam preguntar, no vam saber localitzar-lo en burmes. De fet, no sabem si es deu haver traduit, al burmes, potser no oi?
ptns

carina ha dit...

També sóc una fan del Petit príncep, el tinc en diverses llengües, me'l demano sempre que algú viatja fora.

Júlia ha dit...

Tinc una dèria amb les llibretetes, moleskines o no, i en general amb tot el material de papereria, no sé si és a causa de l'escassedat de la meva època infantil... Em sap greu perquè després no ho faig servir, el temps no dóna per a tanta escriptura i dibuix.

Júlia ha dit...

Pel que fa al Petit Príncep actualment no em captiva tant com al principi, la història, coses de l'edat.

Lectora corrent ha dit...

Gràcies, Elena. L'espero amb il·lusió.

Júlia, jo el col·lecciono perquè m'agraden molt les llengües comparades. De tota manera, quan es tracta de la versió nepalesa que rebré d'aquí a pocs dies o de la vietnamita rebuda fa poc, no puc comparar-hi res. Però és curiós llegir-lo en lleonès, en bolonyès, fins i tot en llatí. A l'Alguer el vaig buscar en la varietat algueresa del català (hi ha còmics en alguerès, per exemple, però em van dir que no existia.

Lectora corrent ha dit...

Júlia, jo també tinc una dèria pel material de papereria: paper d'escriure, sobres, llibretes... De quaderns Moleskine i altres que són semblants però més barats, en tinc un grapat esperant per ser usats.

amay ha dit...

Jo també porto una o dues moleskine a sobre! M'encanta escriure quan m'he d'esperar a algun lloc, o quan estic a algun bar, o quan veig alguna cosa interessant... Sempre una moleskine, i un llibre!

Mercè Piqueras ha dit...

Anna, si algun cop surto de casa sense la Moleskine o similar em sembla com si em faltés alguna cosa tan necessària com els Kleenex (sovint tinc rinitis al·lèrgica). Prefereixo oblidar-me el llibre que el quadern de notes.