El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Proveu a endevinar els Nobel de ciència

Voleu provar a endevinar els premis Nobel de les categories de ciència, que s'anunciaran la propera setmana? A través de l'Oca sapiens m'he assabentat d'aquest concurs. El premi per a les persones que endevinin cadascun d'ells (un ipod de 8 GB) no guarda relació amb l'import dels Nobel, però suposo que qui hi participa ho fa més per l'aspecte lúdic. Si més no, jo ho he fet com un joc.

Només he donat el meu candidat per al de fisiologia o medicina, perquè no conec el món de la física i de la química prou com poder dir quer algú que hi treballa mereix un Nobel. Entre les persones votades en el concurs i de les quals sé una mica el que fan, n'hi ha algunes que també em semblen mereixedores del Nobel, com Jack Szostak, Elizabeth Blackburn i Carol Greider, per seu treball sobre la telomerasa. I m'ha cridat l'atenció que un candidat triat per al premi de física per diverses persones sigui Juan Ignacio Cirac, nascut a Manresa el 1965. Als 44 anys ha aconseguit ja molts guardons, entre els quals el Príncipe de Asturias 2006, i ha posat el seu nom a un polígon tecnològic de Ciudad Real per la seva vinculació amb aquelles terres. Cirac, que treballa en òptica quàntica, és doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya i assessor de l'Institut de Ciències Fotòniques de la mateixa universitat.

El meu candidat al Nobel de fisiologia o medicina és Robert Langer. Penso en ell cada matí, en prendre'm el meu protector d'estómac i m'imagino que si no hagués estat per Langer --o els que el van seguir en el mateix tipus de recerca, segurament m'hauria de prendre unes quantes pastilles més durant el dia. Haurien d'estar-li molt agraïdes les persones que han aconseguit deixar de fumar amb els pegats de nicotina o les que es lliuren d'un atac de cor gràcies als pegats de nitroglicerina que alleugereixen el treball del cor. O les persones afectades d'alguns tipous de càncer que poden eludir els efectes agressius de la quimioteràpia perquè els implanten un dispositiu prop del lloc on es troba el tumor i el fàrmac no ha de circular per tot el cos. I no diguem el que pot ser en el futur el seu treball en l'enginyeria de teixits. Podrien obtenir-se òrgans sencers en el laboratori, cosa que acabaria amb els problemes inherents als trasplantaments.

Robert Langer va rebre el Premi Millennium de Technologia 2008 i també el Premi Príncipe de Asturias 2008. I suposo que deu ser un candidat ferm al Nobel i que un any o altra li concediran. Segons va dir el mateix Langer el 2008, uns cent milions de persones estan fent servir diàriament algun dels seus invents o d'altres que se n'han derivats. Em fa l'efecte que encara va quedar curt amb la xifra.

2 comentaris:

Assur ha dit...

Cada any, quan es donen els Nobel, penso que no és gens just que els guardonats amb els premis Nobel científics tinguin tan poc ressò.

La lectora corrent ha dit...

Malauradament, els "oscar" i la "champions league" de la ciència no crec que tinguin mai el mateix ressò que els respectius del cinema i del futbol. De tota manera, hi ha països on hi ha més sensibilitat que en altres. El 2008 vaig assistir al lliurament dels "Millennium Techonology Prize", que es donen a Finlàndia i que ara per ara són els equivalents del Nobel en tecnologia. Els van retransmetre en directe per TV! A Catalunya es concedeix cada any el Premi Ramon Margalef d'Ecologia, un premi internacional amb una gran dotació econòmica, que podria comparar-se al premi de Finlàndia, però en ecologia. El lliurament i els guanyadors passen gairebé desapercebuts per a qui no té un interès específic en el món de la ciència.