El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Més apostes per als Nobel

Si voleu participar en el concurs que he esmentat aquest matí per encertar qui guanyarà els premis Nobel de ciència d'enguany, però no sabeu a qui votar --o no en teniu ni idea, com la lectora corrent--, podeu consultar el web de Thomson Reuters. Aquesta empresa ha fet prediccions sobre els guanyadors del 2009 basant-se en la bibliometria i en altres guardons concedits els darrers anys.

La bibliometria és un conjunt de mètodes, principalment matemàtics i estadístics que es fan servir per mesurar de manera quantitativa la qualitat de les publicacions científiques. Va començar com una eina per a les biblioteques i les ciències de la informació, però avui dia es fa servir també --potser no massa adequadament-- per a mesurar la productivitat científica d'universitats i centres de recerca i d'investigadors individuals o grups de recerca.

Un dels factors que té en comtpe la bibliometria és el nombre de cites que reben els articles publicats en revistes científiques, entenent com a 'cita' que un altre article en parli, és a dir, el faci servir com a font de referència i l'inclogui en la bibliografia. A Internet hi ha sistemes comparables per a mesurar la visibilitat d'un lloc web, d'un blog, etc.

Hi ha estudis que revelen que hi ha una forta correlació entre el nombre de vegades que un article científic és citat i la consideració que tenen pel seu autor o autora els seus col·legues. I això queda reflectit en el guardons i premis que rep. Segons Thomson Reuters, els factors que el Comité Nobel té en compte per a l'elecció de les persones premiades són: a) el nombre de cites rebudes pels seus articles al llarg dels darrers 30 anys i el nombre d'articles amb un factor d'impacte alt; b) que les descobertes o el treball fet mereixin un reconeixement; c) que hagin fet una contribució fonamental per assolir una gran descoberta; d) i que el seu treball hagi rebut ja el reconeixement d'altres premis destacats.

Els pronòstics de Thomson Reuters per al premi de fisiologia o medicina posen en primer lloc a Elizabeth Blackburn, seguida de Carol W. Greider i Jack Szostak, en aquest ordre. Entre els químics, ocupen ells primers llocs Michael Grätzel, Jacqueline K. Barton i Bernd Giese. I entre els que sembla que poden rebre el premi de química, els primers són Yakir Aharonov, Sir Michael Berry i Juan Ignacio Cirac. Cal destacar que en la llista hi ha tres dones.

Des que Thomson Reuters va començar a fer aquestes prediccions, gairebé cada any ha encertat algun dels premis. D'aquí a pocs dies sabrem si enguany també n'han encertat algun i si algun dels premiats és una dona.