El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Exploradors

En el Castell dels Tres Dragons, una de les seus del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, s'ha inaugurat l'exposició "Exploradors", que es podrà veure fins al 31 de maig de 2010. L'exposició està inspirada en dos esdeveniments internacionals. Un d'ells és l'Any Darwin (2009), que commemora el segon centenari del naixement de Charles Darwin i els 150 anys de la publicació de L'origen de les espècies. L'altre és l'Objectiu 2010 sobre la biodiversitat, que és un acord que van prendre els governs de molts països i la Unió Europea i les Nacions Unides per reduir la pèrdua de biodiversitat en el món.

Els dos eixos temàtics estan relacionats. Els viatges d'exploració han contribuït al coneixement de la diversitat geològica i biològica del nostre planeta i es troben a la base de molts museus d'història natural, en els quals, el material portat pels exploradors al llarg dels segles ha servit per molt més que està exposat en vitrines. No n'hi ha prou a descobrir fòssils, animals, plantes, o simplement descriure la geologia d'una regió de la Terra. En els museus, aquests elements que componen els sistemes naturals, han estat --ho són encara-- estudiats i interpretats adequadament. Serveixen, per una part, per esbrinar la història de la vida i del planeta. Per una altra, per conèixer el patrimoni natural, la diversitat geològica i biològica.

L'objectiu del viatge del Beagle en què va participar Darwin, i que va durar gairebé cinc anys (1831-1836), era conèixer les costes de diversos continents, per millorar els mapes existents, i altres característiques com ara els corrents marins o tipus de vent que afecten la navegació. El periple va sadollar l'interès que Darwin havia tingut sempre per la natura, i li va obrir nous interrogants, a partir dels quals va anar desenvolupant la seva teoria de l'evolució per selecció natural.

La inauguració d'una exposició és segurament el pitjor moment per visitar-la. Tanmateix, el tast que en vaig fet ahir em va deixar molt satisfeta i amb ganes de tornar-hi tan aviat com em sigui possible per visitar-la amb tranquil·litat. El preàmbul és d'aquells que et deixen bocabadada, un gran treball de disseny que aconsegueix, a base de miralls, fer-te creure que ets davant d'una una unitat expositiva tres vegades més gran d'allò que és realment. A més, amb la projecció continuada d'una sèrie d'imatges de la natura --la biodiversitat del planeta-- que em fa l'efecte que ha emprat algun un sistema òptic com el d'un calidoscopi. Encara que només fos per gaudir d'aquest esclat de color i bellesa ja valdria la pena visitar l'exposició.




A continuació es tracte aspectes diversos de les exploracions: el seu abast, els seus objectius i finalitat, el patrocini... I es prenen com a mostres dos tipus d'expedicions per regions de la Terra molt diferents i fetes en èpoques també diferents. Una ens trasllada al 1929 i ens mostra una expedició naturalista per l'Índia i països del sud-est asiàtic. L'altra, del 1984, ens transporta a un vaixell que fa recerca oceanogràfica a l'Antàrtida.


L'última part del recorregut se centra en la biodiversitat i el comiat és de nou un esclat de llum i color amb unes imatges molt belles. Però ara, a diferència de l'entrada, on l'espectacle era davant del nostres ulls, el visitant s'hi troba immers, potser perquè s'adoni que ell o ella també formen part de la biodiversitat del planeta.


Una exposició molt bonica, entretinguda i il·lustrativa, que ara es pot visitar --com tot el museu-- gratuïtament la tarda de tots els diumenges i cada primer diumenge de mes de les 10 del matí a les 8 del vespre.