El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Més sobre Hipàtia i Agora

Ahir, un amic periodista em va enviar una informació que li havia arribat sobre "la manipulación y las mentiras más descaradas de la película Agora". A mesura que anava llegint em va fer la impressió que allò tenia que haver sortit dels e-cristians o d'algun altre grup fonamentalista cristià a qui molestava la imatge que es dóna de la església en el film. Vaig fer una cerca per google amb el tros de frase que he copiat aquí i vaig anar a parar al web Panorama Católico Internacional, on hi ha un article titutat "Agora: la falsificación, una fórmula repetida", que és el mateix que el periodista havia rebut per correu.

Com vaig expressar en el meu comentari a Agora fa alguns dies en aquest bloc, vaig pensar que era molt agosarat fer una pel·lícula sobre una dona la vida de la qual s'ha anat reconstruint com un puzzle en què diferents historiadors i historiadores afegien ara una peça ara una altra, però on en falten encara moltes que és possible que mai no es trobin. D'altra banda, crec que val la pena que algú com Amenábar s'hi hagi atrevit. Això farà que molta gent conegui l'existència d'Hipàtia. Però també ha posat en evidència la persecució a què eren sotmeses les persones que no combregaven amb la religió principal, especialment les persones que "pensaven". I això no ha agradat a alguns grups cristians actuals.

L'article contra Agora està molt ben construït. L'enumeració de les mentides de la pel·lícula comença amb una afirmació que crec que és certa i que jo també esmentava en la meva crònica (l'edat d'Hipàtia quan va ser asssassinada). Això em va fer pensar que aquest article tractaria d'altres errors històrics que a una persona com jo, que no sóc historiadora ni experta en Hipàtia, em podrien passar desapercebuts. A mesura que el text avança, però, es converteix en un memorial de greuges comesos contra el cristianisme que l'autor fonamenta en un reguitzell d'errors i despropòsits, com ara dir que el cristianisme va igualar la dona amb l'home (per què no hi ha capellanes i papesses, doncs?; per què, quan em vaig casar, el capellà va llegir aquella epístola de Sant Pau --crec-- que diu que la dona ha d'obeir el marit?). També afirma l'article que Amenábar ha ocultat que "Hipatia es el resultado de la evolución de una sociedad influenciada de manera creciente por el cristianismo", que en va fer possible la seva emancipació, i que el bisbe Ciril (San Ciril d'Alexandria), perseguit per la llegenda d'Hipàtia, "és el que más ha exaltado en la historia de la humanidad la condición femenina": Sabeu què va fer per exaltar la condició femenina?: aconseguir la declaració del primer dogma marià de la història.

L'article acaba dient que "Amenábar engaña y miente con las imágenes y con el argumento, que hace de la película más cara rodada en España [em sembla que es va rodar a Malta] un simple panfleto político anticristiano. Al final va a tener razón: la situación de entonces se parece a la actual (los paganos persiguiendo a los cristianos y no como él nos lo quiere vender)."

Crec que el pitjor enemic que té l'església catòlica avui dia es troba dins de casa seva mateix i ocupant els càrrecs de màxima responsabilitat.

3 comentaris:

amparo ha dit...

Sí, probablement, en la pel.lícula se li atribueixen a Hipàtia descobertes que no li corresponen, com la descoberta de l'òrbita elíptica de la Terra al voltant a Sol (Kepler)

Ara be, el que pareix que estiga clar és que fou una dona independent, adelantada per a la seva època, culta, amb idees i pensaments propis; capacitats i responsabilitats atribuibles, en aquella època, només als homes i, precisament per això va ser perseguida i assassinada pels cristians.

Que Amenàbar s'atrevira a fer una pel-lícula amb esta història i que ara mateixa tot el mon estiga fent comentaris al respecte, és realment el que importa, per que d'alguna manera ha contribuit a que esta dona tant memorable no caiga en l'oblit com tantes altres.

Jo crec que, l'esglèsia catòlica continua estant incòmoda amb Hipàtia i amb tot el que representa, i per eixe motiu apareixen articles com el que ens mostres.

La lectora corrent ha dit...

Em fa l'efecte que els comentaris d'aquests catòlics fonamentalistes estan fent una bona propaganda a la pel·lícula (Amenábar no necessita que li'n facin, de propaganda).

El veí de dalt ha dit...

Plenament d'acord amb tu.