dissabte, 10 d’octubre del 2009

Bars amb caliu (I): Bar Derby (Santiago de Compostela)

Molts pobles i ciutats han conservat alguns bars històrics que tenen alguna característica especial, a més de la seva antiguitat. A Santiago, davant l'hotel on em vaig allotjar fa pocs dies, hi ha el bar Derby.

Interior del bar Derby (foto: M. Piqueras, 5.10.2009)

Sobre aquest bar, Avelino Pousa Antelo, president de la Fundació Castelao ha escrit: "Con outros rapaces asistín a aquela "peña" que os galeguistas santiagueses tiñan no Bar Derby onde escoitabamos con verdadeira devoción a palabra daqueles homes que intuíamos que eran a xeració máis brilante da historia de Galicia. Poque por alí pasaban tódalas figuras do galeguismo que viñan por Santiago, entre as que lembro ao propio Castelao, Otero Pedrayp, Vicente Risco, Cuevillas, Bóveda, Álvaro das Casas, Suárez Picallo, ademais dos santiagueses Casal, Camilo Días, Barrerior Salaño e moitos máis que xa no lembro."

És un lloc molt agradable i tranquil. L'únic inconvenient (per a mi i per a qui defugi del fum): hi està permès fumar. Però a mitja tarda, quan jo vaig anar a prendre-hi un te, hi havia poca gent i encara s'hi podia estar bé.

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aquest bars son una delícia.
En prenc nota d'aquest. Pel que dius té tots els ingredients per a sentir-m'hi còmode.

La lectora corrent ha dit...

Diu Xuriquero-kumbaià: "...té tots els ingredients per a sentir-m'hi còmode.

Així, doncs, suposo que t'agrada el fum. 8-)

Unknown ha dit...

Faig aquest comentari a destemps. He entrat al teu blog des de fa una setmana (m'agrada força i em fa repensar moltes de les coses sobre les que escrius) i fins avui no havia entrat al "teu" Derby. La foto que hi penjes correspon a un Derby amb parets netes i amb més llum que quan jo el visitava a diari fa una colla d'anys. Un bar emblemàtic a Santiago, on s'hi quedava amb gent de tota Galicia de pas per Santiago. Jo era fumadora i vaig de deixar de fumar lúltim any de rodar per allí i, efectivament, era un repte conviure amb el fumeral que es formava cap a la nit.

La lectora corrent ha dit...

Pilar, gràcies pels teus comentaris. Sí, les parets del Derby eren força netes i es veia tot molt polit. Possiblement l'hagin restaurat. I per sort, a l'hora que hi vaig anar hi havia poca clientela i gairebé ningú fumava.